And the Ass saw the angel, Nick Cave

Després d’un pròleg llarg, el més llarg que he llegit mai i que, de fet, podria ser una novel·la curta per ell mateix, comença la novel·la. Ens endinsem en un món fosc, maniàtic i cruel. És a dir, el món creat i recreat en les cançons d’en Cave i que tants plaers m'ha proporcionat.

“God´s clientele is small and select. The devil has a shovel.”

Malauradament, i en part m’ho imaginava, el llibre es converteix en una d’aquelles cançons d’en Cave inacabables, de més de 10 i de 12 minuts, que al principi fan gràcia però que, si pots, passes endavant quan escoltes l’àlbum o bé, si no tens altre remei, les toleres com un cert suplici a l'espera de la propera cançó. 
I és que aquesta història de l’Euchrid i la seva família s’allargassa sense massa gràcia i, per molt que tingui elements curiosos, la sensació general és que un llibre sencer n’és un gra massa, que potser amb un conte gòtic ja en fèiem prou.
__________
Nick Cave, And the Ass saw the angel (Penguin)
començat_ 9/2/18  //  acabat_ 2/5/18