Cal dir, ja a la segona frase, qui som? És adequat/necessari/interessant/positiu que un personatge (encara que sigui un de tant conegut com aquest) es presenti només de començar l’obra? I hi ha preguntes que ens fem sense esperar que ningú les respongui perquè sabem perfectament la resposta (que gairebé mai és afirmativa).
“Un home pot vèncer sovint la moral burgesa, amb la condició, és clar, que pertanyi a la classe burgesa.”
Entremig de l’amor extrem que en Weygang afirma sentir per la Nora, aviat entrelluquem, però, quin és el seu veritable amor: “la major bellesa imaginable, la posseeix el capital. Ni la reproducció li pot causar cap perjudici extern. Simplement augmenta.” Les dones, en canvi, tal i com afirmen en la conversa amb el ministre, perden amb els anys (“a la vellesa ben segur no vull estar amb ella”) i no deixen de ser una infatuació passatgera: “segons la seva experiència fins i tot la passió més gran té tan sols una durada breu.” Un amor, per tant, que ja veiem condemnat al fracàs.
“La dona està decapitada i dividida. Només se li concedeix el cos i se li talla el cap, perquè hi podria haver pensaments.”
I potser són aquests punts de feminisme visceral, de crítica als abusos que reben constantment les dones, els que aporten algun grau d’interès a aquesta obra que, altrament, es perd en aquest mar d’intel·lectualisme/pedanteria que masses naveguen amb el cap ben alt com si timonessin el millor vaixell que mai hagués sortit de port.
______________
Elfriede Jelinek, Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats (Arola editors)
començat_ 12/1/18 // acabat_ 15/1/18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada