Jody Rolled the bones, Richard Yates

Per aquells que vam fugir del servei militar com la pesta (que en realitat era, per molta defensa que algú en vulgui fer d'aquell empresonament forçat acompanyat de l'obligació d'aprendre a fer servir armes) resulten molt estranyes, potser fins i tot incomprensible, aquesta mena d'hitòries de militars on els sergents imposen les seves regles, trepitgen als soldats, humilien a aquells que no obeeixen... Per descomptat que hi ha mil textos i pel·lícules que ho mostren a la perfecció, que en les nostres vides de civils també ens hem trobat accions comparables (mestres, encarregats... que exerceixen dictatorialment el seu fals poder sobre nostre) però és inevitable tenir la sensació que l'empatia absoluta queda reservada per aquells que han viscut l'experiència de primera mà. Que els demés ens hi podem apropar, que podem entendre-ho, però que hi ha elements que semblen formar part d'un acudit privat (d'un dolor callat) al qual no hi podem accedir.

"If excellence is easy to admire it is hard to like." (50) és el defecte d'aquest Reese que, clarament, rebujtava ser del gust de la seva companyia. Però "respect without affection can't last long -not, at least, where the sentimentality of adolescent minds is involved." (50) És el que Maquiavel remarcava del seu príncep, que cal que els seus súbdits li tinguin por però que no l'odiïn perquè l'odi pot generar revoltes mentre que la por genera obediència. És el que intenta practicar el PP des de fa unes dècades (remontem-nos a en José María Aznar i els seus atacs etarres a l'estació d'Atocha de Madrid), amb major o menor èxit.

Un conte sobre un individu dedicat a la feina que al final és destituït precisament per la seva dedicació. Com si es tractés d'un John Keating de l'exèrcit, la seva callada passió per l'exèrcit el fa ser mal vist pels seus superiors. Però aquí no hi ha pujades a les taules al crit de Whitman i el seu Oh Capità, el meu capità. En un món on els trepes són els que triomfen, en una societat organitzada al voltant de la gana ferotge d'aquell que no té escrúpols (i noti's que ja fa estona que no es parla únicament de l'exèrcit), la dignitat no hi té cabuda.
La solitud d'aquell que sent passió per la seva feina i li acaben impedint que la porti a terme.
_______________
Richard Yates, Jody Rolled the bones (dintre de Eleven Kinds of Loneliness - Vintage Contemporaries)
començat_ 26/09/14  /  acabat_ 26/09/14