Los cuatro suicidios del poeta Otavio, Jon López de Viñaspre

Una vegada més, el protagonista viatja fora del seu país per descobrir fets inesperats. En aquest cas, el narrador va a Colòmbia, al casament del seu amic Bernat amb una indígena. Però el casament no és el que més el sorprèn de la seva visita, sinó el poeta Otavio. Un personatge rancuniós que ja fa anys que no escriu perquè no li arriba la inspiració ("se encierra en su desván y se desespera esperando a las musas" (149)). Un individu sincer que és l'únic que diu als nuvis que no es casin, que aquella relació serà molt difícil perquè no només són diferents, sinó que es podria dir que són incommensurables. Un individu afligit que vagareja pels carrers d'aquell poble abandonat de Colòmbia llegint a Baudelaire. "Qué carajos hace un poeta vivito y coleando en un siglo en el que nadie compra poesía, en un país donde nos matamos a la tremenda y desterrado en un pueblo como éste, alejado de la bohemia capitalina, allí donde se adoban los amores y las letras, allí donde el mundo tiene una vigencia, una actualidad." (156)

"¡Qué caricatura de la vida es esta vida!" (157)

"La fuerza de la costumbre es tan fuerte en él que incluso el médico cree que no logró el objetivo porque no pudo desacostumbrarse a respirar" (174) I potser per això Otavio no acosegueix suïcidar-se. Potser perquè és molt més difícil morir que viure. Sigui pel que sigui, continua vivint com un símbol d'esperança dels somnis i il·lusions que un dia tinqué la humanitat. Un símbol trencat i melancòlic, d'acord, però un punt d'esperança. El fet que el poeta, malgrat tot, segueixi viu, demostra que la poesia (i per extensió), la bellesa, la sensibilitat tot i estar constantment atacades, alienades, anihilades, previuen encara.
________________
Jon López de Viñaspre, Los cuatro suicidios del poeta Otavio (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes Editorial)
començat_ 30/07/14  /  acabat_ 30/07/14

El increíble hombre bala, Jon López de Viñaspre

Història de desamor i desengany d'un individu perdut que es busca durant anys, abandona el seu país vasc natal i arriba a Barcelona (per aquells que busquen sempre elements autobiogràfics en les seves lectures, aquests detalls segurament els agradaran molt). Prova de fer de trapecista, d'il·lusionista, del que sigui per omplir el seu buit. Fins que esdevé home bala. Potser perquè les patacades amb el terra el retornen a la vida. O l'apropen més a la mort.

I així, amb el rerafons del Fòrum de les Cultures de Barcelona, esdevé un espectacle passatger per turistes poc interessats. Ben bé com el Fòrum mateix. Però és allà on s'enamora. On troba algú tan allunyat del món com ell, una dona llarga de nom clàssic que ha marxat de Buenos Aires. Dos estrangers donant-se companyia en la inhòspita Barcelona.
Fins que l'amor s'acaba. Fins que ella marxa i ell es queda sol i abatut: "me duele mucho por dentro todo lo que no llegué a decirle. Porque si uno ha dicho todo lo que tenía que decir y después el amor se acaba está bien, son cosas que pasan y ya está. Pero podía amarla tanto todavía, decirle tantas cosas que aún siento, recorrer tanta vida juntos..." (135)

Aquest és el primer conte en el qual el protagonista no fuig de la civilització per refugiar-se en la natura, sinó que passa exactament el contrari (a menys que López de Viñaspre ens vulgui mostrar el pas de la civilització a la barbàrie, que també seria una opció). Potser per això el dolor que acaba sentint el protagonista és molt més gran.
_______________
Jon López de Viñaspre, El increíble hombre bala (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes Editorial)
començat_ 29/07/14  /  acabat_ 29/07/14

Balada del tirolés atípico, Jon López de Viñaspre

El retrat de Görg Limber, un home de ciutat que, fart de la civilització, decideix seguir els passos dels seus avantpassats i retornar a la natura. Un individu que "reniega del conformismo, de la autocompasión, de la retórica barata y de los insoportables tiempos mejores" (93) Una vegada més, Jon López de Viñaspre mostra com el futur, el progrés, no impliquen una millora humana sinó només económica i tecnològica.

La vida de cada individu com la repetició de les vides prèvies del seu avantpassat. Aïllat dalt la muntanya, fent exactament el mateix que ja feren d'altres, utilitzant les mateixes eines, mirant el mateix cel, alimentant els mateixos animals... "sin percatarse de que en la placidez del verano, y en el recogimiento del invierno, los días se estiran como una masa gelatinosa pero los años pasan repetidos, con la velocidad de una ventisca." (107)

La lluita d'un home per arribar a viure. Per no arribar a la mort i descobrir (com en el poema de H. D. Thoreau) que no ha viscut. "Descubrir un baúl cargado de miedo, de mucha delicadeza, de intenciones loables y buenas formas, un arcón lleno de ilusiones no materializadas, de sueños traicionados, amores no vividos y deudas pendientes con uno mismo o con los demás" (114) I, inevitablement, ens acabem preguntant: quina mena de bagul deixarem nosaltres?
_____________
Jon López de Viñaspre, Balada del tirolés atípico (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes editorial)
començat_ 29/07/14  /  acabat_ 29/07/14

El clan de los Benasperi, Jon López de Viñaspre

Els cinc components del clan dels Benasperi irrompen com l'encarnació del superhome nietzscheà. Individus vitalistes, forts, allunyats de la civilització alienadora i en contacte directe amb la natura. "No hemos sido nunca espectadores de la vida" (68), afirma el portaveu del clan, aquest narrador múltiple que dóna veu a tots ells, mostrant-se/los clarament anti-schopenhaurians, és a dir, volgudament vitalistes.

Crítica clara, concisa i encertadíssima de l'escola: "las mejores intuiciones, los grandes descubrimientos y las más bellas fascinaciones son propios de los niños, hasta que entran en escena los planes escolares con sus maestros deslucidos, especialistas en recortar imaginaciones y embozar permeabilidad. Sabemos que los edificios escolares dejaron de ser hace mucho tiempo centros de enseñanza para convertirse en auténticos centros de adiestramiento, donde los maestros ya no son mentores y sí guardianes que actúan con los niños a golpe de conductismo. Les hinchan de conocimientos y siegan su frescura vital, les paralizan para poderlos dominar, para solidificar un gran ejército de mediocres, de alienados, de aburridos... no hay espacio para los seres libres, no se admiten luchadores; fomentan uniformidad e inmadurez y propician un mundo invadido de eunucos. Sabemos que el sistema educativo está orientado a ser un método de ascenso social y garantiza la primera fase de idiotización del pueblo. Sabemos que con una atención localizada, lejos de la masificación y de los grandes muros de la escuela, la capacidad de aprender cosas de los libros, del mundo y de la vida se multiplica a la enésima potencia y tiende al infinito. Sabemos, en definitiva, que el hombre mediocre busca el academicismo, mata la creatividad, tipifica, estructura, legisla y hace pasar a todos por el aro." (63/4)

"Malditos sean, representantes de religiones que se aprovechan de los temores existenciales de la gente, que hablan de cielos y del más allá porque no encuentran nada que amar sobre la tierra." (73)

I el clan s'organitza i passa a l'acció. Esdevé un grup d'atac en defensa de la justícia universal. Segresten a alcaldes i mossèns per escarnir-los i fer-los veure la insensatesa de les seves accions. Un pas enllà més dels actes d'escarni vers als polítics i banquers actuals que amb tant fervor s'intenten prohibir des de l'estat.

"¿Podemos enseñar a nuestros hijos a ser libres en estas ciudades tupidas de normas y prohibiciones?" (80)

Un cant a la revolta, als somnis, a la cerca activa de la justícia natural. Un retorn a l'individu previ al contracte social. La història d'una lluita que, malgrat els obstacles que troba, no s'atura. No ha d'aturar-se fins que el món "comience a girar poco a poco del revés." (85)
_______________
Jon López de Viñaspre, El clan de los Benasperi (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes editorial)
començat_ 28/07/14  /  acabat_ 28/07/14