Els 10 millors llibres llegits el 2015

1.
The Broom of the System, David Foster Wallace (Abacus)
Després de temps perseguint aquest llibre, per fi a principis d'any el vaig poder llegir. I va resultar millor del què m'esperava. Filosofia del llenguatge, Wittgenstein, personatges solitaris i amb problemes socials, crítica a la societat americana (i global), una prosa generosa i fascinant... què més es pot demanar?

2.
Canciones de amor a quemarropa, Nickolas Butler (Libros del Asteroide).
Hi ha llibres que ens sorprenen per la seva dolça senzillesa, per la humilitat i extremada correcció de la seva escriptura, per la proximitat dels personatges i les ressonàncies de les situacions. Si a més hi afegim  el ressó de les cançons de Bon Iver com a rerefons sonor i alhora fil argumental de la història, l'èxit està assegurat.

3.
El condominio, Stanley Elkin (La Fuga ediciones).
Aquest llibre em va arribar a les mans com un regal inesperat de la bona gent de Revista de Letras i immediatament vaig entrar al món irònic i crític d'Stanley Elkin, a la realitat de les micro-ciutats que ens construïm constantment, amb les seves lleis estúpides, el seu exclusivisme bel·ligerant i el seu racisme imperant que, en el fons, no fan més que ressaltar la solitud de l'individu contemporani.

4.
El rostre de l'altre, Xavier Antich (Edicions 3 i 4).
El meu primer contacte amb el pensament d'en Lévinas es va produïr fa tres anys llegint, precisament, amb una traducció de Xavier Antich de L'humanisme de l'altre home. Aquí, la necessitat de reconèixer i reconèixer-nos en l'altre, aprofundeix en l'imperatiu ètic d'un pensament necessari.

5.
Old Times, Harold Pinter (Faber and Faber).
Després de molts anys d'haver de sentir que les meves obres recordaven a Pinter, va arribar un dia que em vaig veure obligat a pal·liar la meva deixadesa i llegir-ne alguna cosa. Encara que només fos per veure quines similituds hi trobaven. Després de llegir un bon grapat de texts d'en Pinter, sincerament, em sento afalagat per la comparació i penso que tant de bo les meves obres s'hi assemblessin més.

6.
¡Divinas! Modelos, poder y mentiras, Patrícia Soley-Beltran (Anagrama).
Amb una intel·ligent i ben resolta combinació d'assaig i biografia, Soley-Beltran encara l'individu, la creació d'identitat, els valors socials, estètics, visuals, amb la realitat d'un món regit per l'economia. Desmuntant mites sobre crecions iconogràfiques però, sobretot, fent-nos pensar sobre com ens mostrem i per què ens mostrem tal i com ho fem (si som lliures de fer-ho o responem a unes coercions exteriors), aquest assaig obre un camí d'investigació i, sobretot, de legitimació, sobre el cos i l'individu.

7.
East of Eden, John Steinbeck (Penguin)
Steinbeck mai decepciona. Ja sigui amb The grapes of Wrath o La perla, és sempre capaç de crear un món tan real i crític alhora, tant humà i ple de misèries que ens deixa amb ganes de passar més estona amb els seus personatges.

8.
La puerta, Albert Lladó (A Fortiori ediciones).
Més enllà de l'amistat que ens uneix amb l'Albert, resulta curiós veure els paral·lelismes de les nostres vides: mentre ell (el personatge i la persona) creixia en un poble del Maresme i anava a ciutat a estudiar filosofia, jo realitzava un viatge semblant. I els neguits, dubtes, raonaments i qüestions que omplen La puerta s'assemblen tant als que m'acompanyaven i m'acompanyen encara que, si sabés escriure tant bé com ell, potser podria haver signat jo La puerta.

9.
Una trilogía palestina, Gasán Kanafani (Hoja de Lata editores)
Fa pocs dies, un visat denegat m'ha obligat a abandonar temporalment la meva nova residència i vida a Shanghai fent-me plantejar, una vegada més, el per què de l'existència de fronteres. En un món pretesament global i globalitzat, on la gent adinerada, les empreses caudaloses, poden afincar-se allà on volen i fer allò que volen, la realitat dels pobres és que no podem sortir de casa en llibertat. Per què? De què tenen por? Que tots anirem a viure a un altre país? I quin mal hi ha? Si no existeix la possiblitat de sobreviure a casa teva, per què no pots buscar feina i fortuna fora sense necessitat de visats ni fronteres? Que el país s'ompliria? Tant bon punt es veiés que no hi ha prou feines per tothom aquells sense feina anirien  un altre país i problema solucionat. En canvi, sembla que és preferible que la gent es jugui la vida entrant clandestinament a països pretesament millors amagats dintre camions cisterna i creuant deserts infernans.

10.
El hijo de mamá Dana, Jon López de Viñaspre (Palamedes editorial).
Després d'entrar al món vitalista i naturalista de Jon López de Viñaspre amb El clan de los Benasperi, aquest viatge a la Colòmbia dels cafetals, dels pobles petits i de, com ell mateix diu, la vida i la mort a l'antiga, és a dir, autèntiques, esdevé una necessitat i un plaer. Encara que només sigui per recordar que hi ha altres vides possibles.

East of Eden, John Steinbeck

"You can boast about anything if it's all you have. Maybe the less you have, the more you are required to boast." (8) afirma el narrador referint-se a l'orgull amb què parlaven del riu Salinas els habitants de la zona. Un riu de temporada, que baixava ple a l'hivern i a l'estiu estava sec i que em recorda, inevitablement, el riu de la meva infantesa, que durant tants estius havia estat desèrtic i només alguns hiverns s'havia arribat a omplir. Però nosaltres no en presumíem. L'escarníem.

"When a child first catches adults out -when it first walks into his grave little head that adults do not have divine intelligence, that their judgements are not always wise, their thinking true, their sentences just- his world falls into panic desolation. The gods are fallen and all safety gone." (27) Descobrim que la (possible) idolatria que sentíem vers els nostres pares (mestres, veïns...) no tenia raó de ser; que el grau d'admiració i perfecció que otorgàvem a certs adults, reclamava d'un esperit crític. "It is an aching kind of growing." (27) I potser per això hi ha molta gent que no l'arriba a fer, aquest creixement, que prefereix creure cegament en la suposada sabiduria excelsa dels seus adults abans que acceptar que, en el fons, estan tan perduts com nosaltres mateixos.

"There is one sure thing about the fall of gods: they do not fall a little; they crash and shatter or sink deeply into green muck. It is a tedious job to build them up again; they never quite shine." (27)

"When our food and clothing and housing all are born in the complication of mass production, mass method is bound to get into our thinking and to eliminate all other thinking." (160)

El personatge de la Cathy/Kate/Katy és un dels més sorprenents i esfereïdors que hom pugui trobar en un llibre. Definida com a pura maldat, les seves accions fredes i premeditades ho certifiquen. No dubta en cremar casa dels seus pares amb ells dos a dintre, disparar a l'Adam tan bon punt ha tingut els seus fills, abandonar els nens, matar la Madam per la qual treballava i que l'havia afillat... i tot amb sang freda, crueltat i, el que és més temible, planificació i cap mena de remordiment.

"When a man says he does not want to speak of something he usually means he can think of nothing else." (318)

Les 7 regles d'acció d'en Joe Valery, el guardaespatlles de la Katy, que d'entrada poden semblar exagerades i fora de lloc però, ben analitzades, és fàcil reconèixer-hi a més d'un dels nostres amics i coneguts seguint-les al peu de la lletra:

"1. Don't believe nobody. The bastards are after you.
2. Keep your mouth shut. Don't stick your neck out.
3. Keep your eyes open. When they make a ship, grab on to it and wait.
4. Everybody's a son of bitch and whatever you do they got it coming.
5. Go at everything roundabout.
6. Don't never trust no dame about nothing.
7. Put your faith in dough. Everybody wants it. Everybody will sell out for it." (605)

"Maybe a specialist is only a coward, afraid to look out of his little cage. And think what any specialist misses -the whole world over his fence." (653) En una època en què començaven el coneixement i les feines especialitzades (tal i com les entenem avui en dia, de pertanyença a diferents paradigmes laborals i conceptuals), la por a allò que efectivament ha succeït amb el pas dels anys ja era present. Però aquesta preocupació només sembla existir entre algunes persones com en Lee, el savi xinès que fa de majordom de l'Adam durant tota la seva vida, un personatge filosòfic que es mostra preocupat pel món més enllà del seu progrés econòmic i tecnològic. Una excepció a la gran massa eufòrica pel futur que havia de venir (el nostre magre present): pobres, quina decepció tan gran s'endurien si poguessin veure i sentir el silenci inter-professional i la incomprensió i manca de respecte vers les feines dels altres. Però no tot està perdut. El futbol (i demés armes d'endormiscament massiu) encara permet unir a aquests especialistes que, altrament serien incapaços de comunicar-se amb especímens d'altres especialitats.

"Whenever a person wants reassurance he tells a friend to think what he wants to be true." (687)

A través de les narraciones intercalades (i intergeneracionals) de la família Trask i la família Hamilton, coneixem també una mica de la història d'un país en creixement, ple d'arrogància i prepotència que ha d'enfrontar-se als seus propis enemics interns i reconèixer la seva (la de tots) fragilitat. Però, sobretot, es tracta d'una història d'opcions; de ser capaç d'acceptar, d'entendre, que no tenim cap obligació o disposició (divina o genètica) a fer res; que el fet que els nostres avantpassats fossin com fossin, no ens obliga a ser nosaltres també d'aquella manera. Ens pot condicionar, per descomptat. I segurament ho farà, però no ens obliga: sempre tenim opció. Sempre podem (hem) d'escollir.
_____________
John Steinbeck, East of Eden (Penguin)
començat_ 1/08/15  /  acabat_ 25/08/15