Diálogo de los dos caracoles, Federico García Lorca

Una altra peça breu que conforma (conjuntament amb La doncella, el marinero y el estudiante, Quimera i Diálogo mudo de los cartujos, entre d'altres) "la experimentación irracionalista que preludia aspectos fundamentales de su teatro imposible." Peces qualificades pel mateix Lorca com a "Poesía pura. Desnuda." 

En aquest cas, ens enfrontem al possible diàleg sense paraules de dos cargols: un d'ells conscient dels perills del món, simbolitzats per les rates, i l'altre perdut en el món de les il·lusions. Dos no-personatges que mostren una realitat existent però massa sovint ignorada: el món es menja les il·lusions. D'aquí el darrer "Ay", l'única paraula real de tot el text, pronunciat pel cargol somiador, presumiblament quan s'adona de la presència de les rates. I a vegades tenim la sensació que ni tan sols tindrem temps de pronunciar aquest "Ay" o el famós "merda" que la mitologia urbana atribueix al Dalí muribund. No ens  deixaran.
_________
Federico García Lorca, Diálogo de los dos caracoles (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 3/01/16  /  acabat_ 3/01/16