El traster, Anna Punsoda

Amb un començament insegur, no per l’estil narratiu sinó pel contingut que sembla fregar perillosament la narrativa adolescent per uns instants, el text va agafant força i mostra frases curioses.

“En Pau Escarp tenia un nen, dues nenes i un bony als testicles que calia analitzar.”

“Quanta desgràcia ha portat el cristianisme al món. Abans se sacrificava algú, com més estimat millor, per satisfer als déus. Després va arribar Jesús i tothom se sacrifica a si mateix per als altres. I així tots sacrificats i amargats.”

I la pregunta que es fa l’Abel sobrevola per tot el text: es pot ser un bon assassí a Barcelona? El clima (“no es pot matar la gent quan va amb bermudes i samarreta”) i la llum ho impedeixen. Potser per això ell n’és un de tant galdós que acaba recorrent a l’ajuda de la seva mare...

I la pregunta que em faig jo després de llegir el conte és: m’ha agradat? La estranya història d’aquest Abel, infantil, emasculat per la seva bellesa extrema, per les dones que se’l rifen, per la mare que no el deixa acabar de créixer... m’ha agradat?

I m'imagino que el fet d’haver-m’ho de preguntar ja em dóna la resposta.

______________

Anna Punsoda, El traster (L’Apuntador, Núvol)

començat_ 11/4/17  /  acabat_ 12/4/17

No pain, whatsoever, Richard Yates

En Harry, casat amb la Myra, està hospitalitzat per tuberculosi i les expectatives no són massa bones ("wasn't it almost like being a widow?" (62)). Ella el va a visitar cada cap de setmana amb l'autobús, però aquell cap de setmana, ha anat a sopar a casa la Irene (la seva companya de feina) i el seu marit prequè, malgrat tot, la vida continua. Tants pels que estan sans com pels que estan malalts. I, de fet, continua tant, que la Myra té un afer amb en Jack, un amic que també va al sopar com si comencés, ja, a ocupar la posició del proper-difunt Harry.

El sopar s'allarga tant que, al final, li proposen de portar-la amb el cotxe a l'hospital a visitar en Harry i així tots quatre van junts cap a l'hospital en aquest fred dia de desembre ple de depriments decoracions de nadal. A vegades, et trobes amb un viatge inesperat en cotxe i veus les coses d'una altra manera.

Només amb aquesta ambientació, amb aquesta contextualització dels personatges, de les seves emocions, de les seves relacions i de les seves accions, el conte d'en Yates respira la bellesa melancòlica de les millors obres independents americanes.

La conversa entre la Myra i en Harry és pràcticament inexistent: fa tant que ell està hospitalitzat, que ja s'han separat l'un de l'altre i passen l'hora de visita en silenci llegint les revistes que la Myra ha portat. Una parella en procés de comiat que ja només esperen l'arribada del final, que simulen tenir alguna cosa en comú, però que les circumstàncies vitals dels dos els han separat irremeiablement.

A les vuit en punt, la Irene i companyia passen a recollir a la Myra i van tots a prendre una copa deixant a en Harry en el trist hospital. La vida continua, tant pels que encara tenen esperança de viure com pels que ja només esperen la mort. La qüestió és qui se sent més sol.
_____________
Richard Yates, No pain, whatsoever (dintre de Eleven Kinds of Loneliness - Vintage Contemporaries)
començat_ 27/09/14  /  27/09/14

Biografía de Tadeo Isidoro Cruz (1829 - 1874), Jorge Luis Borges

"Cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento, el momento en que el hombre sabe para siempre quién es" (65)

"Comprendió su íntimo destino de lobo, no de perro gregario" (67) Moment de revelació en el qual una persona s'adona que no està fent el que hauria de fer i pren la decisió de canviar el seu destí. Una obvietat colossal que, tanmateix, ben poques vegades s'acaba produïnt. Tenim petits moments d'il·luminació, d'adonar-nos que allò no està bé, que el camí que seguim no és el correcte, que les ordres que estem rebent no són les més idònees, que la justícia que ens envolta peca, precisament, de no ser justa... però només és això: un breu instant d'il·luminació abans de retornar a la foscor dels nostres dies.
_____________
Jorge Luis Borges, Biografía de Tadeo Isidoro Cruz (1829 - 1874) (dintre de El aleph - Alianza Editorial)
començat_ 21/07/14  /  acabat_ 21/07/14

Historia del guerrero y de la cautiva, Jorge Luis Borges

Peculiar narració (descripció ?) de dues vides contraposades, la d'un guerrer que acaba lluitant en un bàndol que no és el seu, i la d'una anglesa que es converteix en una mena de salvatge un cop allunyada de casa seva. Dues maneres diferents de sobreviure. "Sin embargo, a los dos les arrebató un ímpetu secreto, un ímpetu más hondo que la razón, y los dos acataron ese ímpetu que no hubieran sabido justificar" (61) De sobte, estan vius, actuen, defugen les coarcions imposades per la cultura i la civilització (que tant odiava Nietzsche) i actuen instintivament.

_____________
Jorge Luis Borges, Historia del guerrero y de la cautiva (dintre de El aleph - Alianza Editorial)
començat_ 21/07/14  /  acabat_ 21/07/14