A la deriva, Horacio Quiroga

El començament poètic del conte ("El hombre pisó blanduzco, y enseguida sintió la mordedura en el pie") i les repeticions anafòriques dels tres primers paràgrafs, ens introdueixen al món lingüístic de Quiroga. Una combinació de bellesa i mort, de barroquisme i temor a la natura que, per molts, l'emparenta amb l'Edgar Allan Poe.

Aquí trobem una història senzilla, gairebé d'acció mínima però grandiloqüent d'emocions: a el protagonista el pica una serp i, conscient de la seva mort imminent, vol retornar als seus origens, retrobar-se amb antics amics i coneguts. Si es tractés d'un conte d'en Coelho, s'hi hauria retrobat, física i espiritualment després de mil frases ben sonants buides de contingut. Per sort, en Quiroga no és en Coelho i els intents de reunió i reconciliació del protagonista responen a un realisme més tràgic i present.
Un viatge als paisatges ferèstecs del Paranà com un descens a El cor de les tenebres d'en Conrad: "El Paraná corre allí en el fondo de una inmensa hoya, cuyas parades, altas de cien metros, encajonan fúnebremente el río. Desde las orillas bordeadas de negros bloques de basalto, asciende el bosque, negro también. Adelante, a los costados, detrás, la eterna muralla lúgubre, en cuyo fondo el río arremolinado se precipita en incesantes borbollones de agua fangosa. El paisaje es agresivo, y reina en él un silencio de muerte. Al atardecer, sin embargo, una belleza sombría y calma cobra una majestad única." 
I aquesta és, precisament, la sensació que ens transmet aquest conte, aquesta calma de majestat única.
________________
Horacio Quiroga, A la deriva (dintre de Cuentos de amor, de locura y de muerte)
començat_ 16/03/16  /  acabat_ 16/03/16