Quimera, Federico García Lorca

Escena d'un possible drama inacabat de Lorca en què Enrique, el protagonista, està a punt de marxar i s'acomiada de la seva dona i els seus fills sota l'atenta mirada d'un vell ex-cotxer que mostra els principis del futurisme criticant els cavalls i enaltint el tren. "Aunque viviera cien años yo no tendría miedo al tren. El tren no está vivo. Pasa y ha pasado." En canvi, ens animals perduren, estan vius, ens afecten. I tots sabem de quina manera ho poden arribar a fer. Tant els suposadament racionals com els altres.

No sabem el motiu del seu viatge, ni falta que fa, perquè en el teatre, com a la resta d'arts, no cal que ens ho expliquin tot, no cal que ens justifiquin cada acció i reacció dels personatges. I molt menys que ho facin barroerament, tractant al públic de curt d'enteniment. Fa un any, escoltava meravellat la saviesa d'en Sanchis Sinisterra en una classe magistral/debat sobre la figura d'en Pinter a la Sala Beckett de Barcelona (sí, tres autors de referència junts en una sola línia) i afirmava que quan a Pinter li preguntaven el per què de moltes de les accions i diàlegs dels seus personatges, ell responia que no ho sabia. I potser no ho sabia de debó. No importa. L'important és la constatació que el text està davant nostre, les accions i diàlegs al nostre abast i que nosaltres som els que li hem de donar el sentit (o el sense-sentit) que vulguem; o el que se'ns insinua delicadament sense pressions ni encaixos lamentables. És en aquest sentit que no sabem per què marxa el protagonista de Quimera ni falta que fa, però sí que intuïm el dolor d'aquells que queden enrere. La seva dona l'observa com es va fent petit quan s'alllunya i desitja no estimar-lo tant com ho fa per no sentir-se tan ferida per la seva absència. I els nens, incapaços encara de mostrar el seu dolor, ansien ja els regals que el pare els ha promès que els portarà. Ofrenes quimèriques d'un món futur que, malgrat tot, sabem que no arribarà.
_________
Federico García Lorca, Quimera (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 3/01/16  /  acabat_ 3/01/16