Es contraposen els dos móns, el quixotesc de la mare i d'en Pol (promès de la Berta) i el realista/submís del pare i la Berta. Un realisme sui generis, clar, un realisme somiador que crea móns falsos en els quals somiar de fugir-hi malgrat ser incapaços d'anar-hi; que juga amb cases de nines sense nines perquè potser les marionetes ja són ells mateixos.
Un interessant joc de miralls i preguntes no respostes que comença en el món d'en Tennessee Williams i ens condueix cap a un espai propi, eteri, perdut entre la realitat que volem creure i el passat que ens hem inventat.
Una peça metafòrica i simbòlica que fa llegir entre línies allò que els personatges no es diuen; que ens mostra la tristesa d'una vida plena d'enganys i fantasies que no s'arriben mai a complir, de somnis i records que no van existir. Però, també, de sacrificis inifinits que només uns pares estan disposats a fer pel benefici dels seus fills. Encara que ningú els arribi mai a comprendre.
____________
Carles Batlle, Suite
començat_ 22/06/15 / acabat_ 22/06/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada