López de Viñaspre planteja qui és més presoner, qui està més alienat? Kantuta per caure en l'obsessió de la lectura o qualsevol altra persona per caure en el parany de la societat? "Tal vez el ser social, el que vive según le dictan, está más escindido de su natural camino que el que se realiza a su manera" (58) Perquè, què hi ha de natural en vendre les nostres vides i il·lusions per una trossets de papers de colors?
Es produeix el conflicte entre la cultura i la civilització, però també entre la racionalitat i l'instint. Els llibres (representants de la cultura, aquí) alliberen a Kantuta d'una civilització que menysprea però, alhora, li prenen les forces i la salut. La racionalitat de la lectura, d'aquest coneixement adquirit, esdevé inútil contra la realitat mecanicista del cos humà i, en última instància, contra un sentiment més fort que el cultural que sembla ser la seva única salvació: l'amor. Que, clar, això és com si López de Viñaspre ens estés dient que, en el fons, si llegim és perquè encara no hem trobat l'amor, l'objectiu últim de les nostres vides. O potser no, potser mostra com aquells que s'han allunyat de la burda realitat a través dels móns literaris tenen més possibilitat d'assolir l'amor autèntic (sigui el que sigui que vulgui dir això). Final ambigu per un cant a l'alliberament personal.
______________
Jon López de Viñaspre, Kantuta (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes Editorial)
començat_ 27/07/14 / acabat_ 28/07/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada