A la pàgina 86, se'ns presenta el nostre narrador, la persona que ens ha estat guiant en aquesta expansió de pòlio seguint preferentment al senyor Cantor: Arnie Mesnikoff, un nou afectat per la pòlio. Com sap l'Arnie què passa i què sent el senyor Cantor, quines converses té amb els pares dels nens que han mort o amb el seu futur sogre, són misteris que rodegen els narradors omniscients. Roth ho explica (justifica?) a la tercera part del llibre, quan han passat 30 anys d'aquell terrible estiu de la pòlio i el narrador es troba al senyor Cantor (un vell amb cadira de rodes, supervivent de la malaltia) i estableixen una amistat de confidències i records, d'explicacions detalladíssimes de tot el que va passar i què van sentir. "¿Y qué pinta Dios en todo esto? ¿Por qué sitúa a una persona en la Europa ocupada por los nazis con un fusil en las manos y a otra en el comedor de Indian Hill ante un plato de macarrones con queso? ¿Por qué sitúa a un niño de Weequahic en la Newark infestada de polio durante el verano y a otros en la espléndida reserva natural de las montañas Pocono?" (118)
I qui és l'enemic, aquest Nèmesis del títol? Com a mínim n'hi ha tres: el més evident, la pòlio, la malaltia terrible que ataca sobretot als nens amb crueltat i vehemència. L'amenaça constant que persegueix al protagonista.
Un segon enemic és Déu, a qui el senyor Cantor responsabilitza de tot, del mal que hi ha al món, de la malaltia, de la guerra, de les morts de nens innocents.
I l'últim enemic (present sobretot a les últimes pàgines del llibre) és el propi individu. Cantor no pot suportar el seu estat de paralític i esdevé el seu pitjor enemic aïllant-se de la societat, de Marcia i de la vida.
_____________
Philip Roth, Némesis (Mondadori)
començat_ 25/06/14 / acabat_ 15/07/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada