La dama enamorada, Joan Puig i Ferrater

“El lligam de la pàtria no era prou fort per a lligar-me amb aquest home que en res no deu pensar ni sentir com jo.” (93) Perquè, a vegades, en un excés de patriotisme, volem creure que només pel fet de compartir un país, vol dir que ens hem d’entendre amb algú. Com si la cultura comuna ens pogués amistançar a tots. “Els estrangers són la perdició de la França” (116) es queixa Víctor mostrant-no com, en aquesta obra, la figura de l’estranger, aquell amb idees i pensaments diferents és un element de conflicte tal i com ja passava a Aigües encantades. Allà era un estranger vingut al poble des de la ciutat, aquí es tracta d’algú vingut d’un altre país. Però el conflicte que provoca és el mateix: el trencament de la monotonia i les tradicions. La figura de l’estranger, com en Camus, com a element de trencament, no importa d’on sigui aquest esntranger, pot ser del mateix poble, però si no pertany, sinó s’amotlla a les cultures i tradicions existents, n’és aliè i, consegüentment, foragitat.

Interessant triangle amorós entre l’amor d’un fill per la seva mare i el d’ella per l’amic del fill. Com la gelosia fa enfollir al fill. Com no pot suportar la idea de compartir la mare (un clar ressó del mite d’Èdip) i com, al final, descobrint que les seves sospites són certes, s’acaba suïcidant. “Pobret! Pobret! Trista de mi!” (141) es queixa Lluïsa veient el fill mort: “fillet! Jo no hi havia pensat, en el teu cor!” (141) Pequè mai pensem en els demés, obsessionats amb els nostres capteniments, oblidem que no estem sols al món i que les nostres accions tenen múltiples repercussions.
_____________
Joan Puig i Ferrater, La dama enamorada (Edicions 62)
començat_ 15/10/12  /  acabat_ 17/10/12