Resulta inevitable pensar en un altre, de mètode, el mètode Grönholm d'en Galceran que no és pas que sigui per assolir la felicitat però ressona en aquest títol per la similitud de paraules escollides així com per l'ús d'un cognom estranger per afegir-hi certa alcúrnia al mètode. En Mayorga hi afegeix l'apostilla de "para la felicidad" com per encaminar-nos més, però suposo que la brevetat del seu text li reclama ajudar al lector ja des del títol.
"Vivir es poner caras" afirma aquest fals Le Brun que apareix com un xerraire de fires venent la panacea per una vida feliç. En altres èpoques hauríem dit allò de viure és anar-se posant diferents màscares, la del treballador, el pare, l'amic, l'amant... Ara, però, la paraula "màscara" té associada una connotació tan negativa a les nostres vides (sobretot a la meva), que és gairebé impossible utilitzar-la sense afegir-hi una connotació negativa extra que no s'hi escau necessàriament.
Curiós que s'hagin de passar els 19 passos, o emocions, abans d'assolir la felicitat. D'entrada, no hi estic del tot d'acord. No combrego amb el discurs del contrast, de la necessitat de conèixer el dolor i la tristesa per poder valorar la felicitat. Conec a masses fills de puta que han tingut una vida regalada i que no han tingut ni un sol dia de dolor i en canvi saben gaudir plenament la seva llibertat. Ja n'hi ha prou d'arrossegar aquest deix cristià del sacrifici i el martiri.
"Ayudamos a la gente a sentir. La gente ya no siente nada."
Recordo el deix científic i les pinzellades filosòfiques que vaig trobar a El Chico de la última fila (de la qual en vaig fer una crítica per un diari teatral ara ja impossible de trobar) i aquí, en menor mesura, també les hi veig.
Sense desvetllar cap misteri perquè el final no hauria de ser cap sorpresa per cap coneixedor de l'obra de Mayorga, m'agrada que no es pugui assolir el 20è pas: la felicitat. El protagonista ja ens adverteix en un parell d'ocasions que no hem de confondre l'alegria amb la felicitat. I molt sovint és el que ens volen fer creure. Ens proporcionen experiències, aventures, compres, que ens donen una alegria temporal, un moment etílic d'hedonisme. Però la felicitat sempre ens quedarà lluny de l'abast. Perquè, seguint ara a Epicur, la felicitat implica l'absència de dolor, però també l'absència de desig i fratura. I això no es pot permetre que passi en l'engranatge del món actual. Si deixem de cobejar un mòbil nou, un cotxe nou, una entrada pel festival de moda de l'estiu... els hamsters deixem de caminar i la roda s'atura. I això ja sabem que no ens deixaran que passi mai.
_______________
començat_ 25/6/22 // acabat_ 25/6/22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada