Kentukis, Samantha Schweblin

Curiós plantejament: una societat on tothom vol un Kentuki, aquesta mena de Tamagochi interactiu. Aquesta curiosa joguina que et permet escollir entre tenir-ne una, com a mascota, companyia, amistat, o observador de la teva vida o bé "ser" un Kentuki. Ser la persona que està a l'altra banda del món i que un algoritme informàtic t'ha connectat amb l'animaló en qüestió i a través del qual només pots veure, sentir i moure't però no comunicar-te verbalment. Una mena de Webcam, com quan tots els adolescents estaven enganxats als xats i parlaven amb desconneguts que a vegades veien i d'altres no. Potser la solitud intrínseca a l'individualisme ponderant actual és la que ens empeny a buscar refugi en aquests companys falsos. Potser l'avorriment? No ho sé. Però el plantejament em sembla completament plausible. El món que dibuixa totalment possible.

Vaig arribar a aquest llibre de casualitat. En Yannick Garcia demanava per Twitter alguna recomanació de lectura d'un matí per esbravar-se una mica entre feixugues traduccions i algú va recomenar aquest llibre. Jo no és que estigués traduint res en aquests moments però sí que em venia de gust un entreteniment després d'en Bolaño i la semi-decepció (es pot dir que es tracta d'una decepció quan de fet ja t'ho esperaves, que no estaria a l'altura de les expectatives?) del Canto jo i la muntanya balla. Els demés llibres que van recomenar eren massa pedants o feixucs per fer la feina que havien de fer. I el plantejament d'aquest semblava interessant. De fet les primeres pàgines són interessants. Potser fins i tot els primers capítols, però arriba un moment que cansa. Que dóna la sensació d'estar llegint una novel·leta d'aventures per adolescents. Que els múltiples personatges no m'aporten res i les diferents històries no deixen de ser anècdotes amb més o menys gràcia. I no cal dir que d'això de lectura d'un matí, res de res. 

Per sort el final del text, aquest tancament gairebé una per una de les connexions dels Kentukis agafa una foscor tenebrosa interessant. La maldat inherent de l'ésser humà acaba sortint i la crueltat s'accentua. Esparvera la història de la nena veneçolana segrestada en un petit poble de Brasil que, un cop alliberada gràcies al Kentuki, descobrim que li espera un futur pitjor. O el darrer capítol amb l'exhibició artística de la vida de l'Alina que ens incomoda i fereix amb la mateixa intensitat. 

Un bon final per un llibre que havia començat bé però que perd pistonada a mig camí. Potser la reconversió en un conte curt, més condensat, sense la inserció innecessària d'alguns dels Kentukis que no ens aporten res, el faria un text més interessant. Mentrestant, veig com se'n van acumulant les traduccions i edicions arreu del món... sobre els gustos dels demés, jo no m'hi posaré.

____________

Samantha Schweblin, Kentukis

començat_ 15/1/21 // acabat_ 8/2/21