Bé, Miró! Un bon començament d'obra. Aquest DIA 1 que mostra diàlegs entre desconeguts (una filia personal que no puc evitar de recrear, vegis La cuina, Els gronxadors...) i que acaba amb sorpresa. Amb ganes de viure el DIA 2.
Arriba el DIA 2 i es comencen a desmuntar els enganys. Les paraules -les accions- del DIA 1 de sobte no són tan certes com creiem. Descobrim que tots els personatges menteixen i això és una gran virtut del dramaturg i una gran feina pel lector/espectador perquè ara ens toca a nosaltres, els lectors/espectadors, decidir a qui (i què) volem creure. Ja no som simples lectors/espectadors passius engullint contingut, ara ens toca posicionar-nos. I això és el que més ens costa.
"Hem arribat a desitjar en tantes ocasions una revolta però en el moment que ens hi trobem al mig, preferiríem que no hagués passat."
I a vegades necessitem un canvi fort, un xoc, una "revolta", encara que exterior, per adonar-nos del nostre propi fracàs. Per replantejar-nos on som, què hem fet, qui serem a partir d'aquest moment.
Hi ha molta gent, massa, de fet, que afirma que el nefast i més que desorganitzat confinament actual farà que tot canvïi, que el canvi climàtic s'aturi, que el món sigui més verd i més amable, que es torni a invertir en sanitat i menys en bons de l'estat, que els carrers seran més bonics i els arbres creixeran més forts i tots serem millors persones i ens abraçarem i estimarem molt més...
Però, a vegades, sabem que res canvia.
Que les notícies ens enganyen. Que les revoltes s'aturen (o són aturades). Que les relacions tòxiques perduren i que les fotografies, com la de l'última escena, com les que omplen els comptes de vides meravelloses a Instragram, menteixen.
I aquest és un dels grans mèrits d'aquest text: que ens ajuda a no oblidar-nos-en de l'engany constant.
____________
Josep Maria Miró, Fum (Arola editors)
començat_ 22/4/20 // acabat_ 22/4/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada