Personatges trencats, perduts, desencisats. Potser algun tòpic massa tòpic, algun element recorrent més pensat pel públic que no pas part inherent de la història, però un text correcte. Excepte en aquells punts de lluïment, aquells moments que els personatges volen mostrar com n’és de llegit l’autor i fan referències literàries innecessàries, parlen de Txékhov i demés quan, desenganyem-nos, dubto que hi sortissin gaire en una conversa entre una actriu porno cocaïnòmana i un llicenciat reconvertit en traficant de drogues.
“Nadie me ha dicho nunca como se escapa de una prisión que está dentro de ti.”
Al llarg de l’obra s’observen diferents subtrames que van fent el seu camí paral·lelament a a la principal però potser totes elles, inclosa la principal, em provoquen tan poca curiositat que les acabo confonent totes. L’Svetlana amb la seva germana perduda a Rússia, en David que fa de camell però s’enamora (que, òbviament, una cosa no és excloent de l'altre). La germana d’en David agonitzant a l’hospital. En Boris que és un mafiós a qui no li donen ni un minut de glòria... Tot plagt, una mica massa, la veritat. I massa poc interessant.
____________
J. Martínez Ros, En los bosques de la noche (dintre de Textos teatrales Marqués de Bradomín)
començat_ 5/5/18 // acabat_ 7/5/18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada