Fedra, Jean Racine

El triangle amorós impossible entre la Fedra, l'Hipòlit (el fill del seu home, en Teseu) i l'Arícia (l'esclava condemnada per Teseu) menté als personatges atormentats. Presos del dolor extrem que només el teatre clàssic sap mostrar amb paraules (i que la versió de Racine tant bé sap mantenir-ho), vagaregen, somiquegen, es plantegen morir... fins que en Teseu, el rei, es té per mort i les regles del joc canvien. De sobte, tots són lliures de fer allò que la prudència i la decència els prohibien. L'Hipòlit corre a alliberar a l'Arícia i a confessar-li el seu amor. La Fedra també busca a l'Hipòlit i li confessa el que sent per ell demanant-li perdó per tot el mal que li ha fet en el passat. "Com més m'odiaves tu, més t'estimava encara." (39) La confusió està servida.

Però amb el retorn de Teseu, l'amor de la Fedra es converteix en deshonra: no pot estimar al seu fillastre mentre el seu marit encara està viu. Cal un pla d'acció per subsanar la possible acusació d'Hipòlit i l'Emona el té molt clar: capgirar l'origen de l'amor. Que no sigui la Fedra qui estigui enamorada de l'Hipòlit sinó fer creure que és ell qui se li ha declarat a ella: "per salvar el vostre honor perdut cal immolar-ho tot, fins i tot la virtut." (50)

Però, mentrestant, la Fedra es debat entre l'amor que sent per l'Hipòlit i l'honra. Entre la mort per amor o el càstig a l'Hipòlit per protegir la seva honra. I la descoberta de l'amor que l'Hipòlit sent per l'Arícia introdueix un tercer element en aquesta equació: la ràbia cega de la gelosia. Un dels motors d'acció desenfrada i irracional que coneix l'home.

La gran tragèdia sobre el silenci, sobre el dir o no dir que Barthes avantposava a la passió de Fedra. Però, també, sobre la conseqüència dels nostres actes i no-actes. Sobre el mal que podem infligir damunt dels demés quan actuem egoistament i moguts per un absurd sentiment d'honra o de temor al què diran que, malauradament, massa sovint és molt més fort que l'honra real, aquella que ens fa ser honorables i virtuosos amb nosaltres mateixos: la qualitat que més sobresurtia en Hipòlit i per la qual acaba morint.
______________
Jean Racine, Fedra (L'apuntador, Núvol)
començat_ 5/03/15  /  acabat_ 5/03/15