Yates mostra la cruesa d'una mestra de tercer de primària, la fama de la qual la precedeix. Una persona dedicada a l'ensenyament que ha oblidat què significa tractar amb nens. Una manufacturadora de caixes de contingut incapaç d'aportar qualsevol mena de sentiment. Clarament, la intel·ligència emocional no té cabuda a les classes de la senyoreta Snell. Ni a les seves ni a la de molts mestres actuals que, massa preocupats pel temari que han de donar i equips directius massa preocupats amb la imatge que volen que doni la seva escola, s'obliden que no estan tractant amb màquines a les quals se'ls ha d'introduir la informació de la manera que sigui sinó que estan tractant amb persones a qui s'ha de guiar (mai "ensinistrar" com tantes i tantes vegades he sentit a dir en claustres escolars), estimular, fer despertar la seva curiositat i les seves ganes d'aprendre.
"When we learn a new word it's like making a friend." (117) Afirma la senyoreta Snell a l'hora de llegir per encoratjar els alumnes. I té raó, però als nens els costa entendre el concepte d'amistat de la seva mestra, aquesta dona tan allunyada del món de les emocions, tan allunyada d'ells.
És molt difícil saber què caldria fer per millorar els sistemes educatius. És molt complicat plantejar quins mètodes podrien funcionar per abarcar la multiplicitat de les aules i poder estimular a tots els alumnes de la mateixa manera. I potser el problema rau aquí: en el fet de buscar un mètode únic, compartit i imposat per tots els centres. En el fet que aquells que planifiquen els currículums escolars són funcionaris tancats en un despatx allunyats de la realitat de les aules. Potser no tenim cap solució clara, però sí que sabem allò que no funciona i caldria evitar de reproduir a les aules. I això ja és un començament.
_____________
Richard Yates, Fun with a stranger (dintre de Eleven Kinds of Loneliness - Vintage Contemporaries)
començat_ 30/09/14 / acabat_ 30/09/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada