The B.A.R. man, Richard Yates

La solitud de l'home que no encaixa, un ex-militar que és escarnit pels militars actuals, que no s'entén amb la seva dona i que acaba passant una nit pels bars de Nova York pensant, cercant, intentant encaixar. Com el viatge que realitza en Rick Vigorous de The Broom of the System, de David Foster Wallace, al campus de la seva facultat. Viatges frustrats buscant el passat perdut.

"The crowd there were friends of habit rather than of choice" (130) reflexiona el narrador sobre els seus companys de bar. "For the first half hour they would stand around selfconsciously insulting one another and jeering at each new arrival." (130) Perquè, en realitat, si ho pensem bé, quants amics per costum tenim i quants per elecció? Què és el que ens condueix a allò que creiem ser amistat sinó la repetició de certes accions? Quants "amics" ens queden quan fem un canvi de rutines?
[Més sobre el tema de l'amistat a la Fitxa de Lectura de Canciones de amor a quemarropa, de Nickolas Butler - properament-]

Perdut en el bar, aquest ex-militar és rebutjat una vegada més per una morena que no li vol seguir el joc i per uns joves que estan per altres coses. Sol i afligit, només sembla trobar la redempció al seu estat en un acte de justícia social atacant a un individu odiat per tots. A vegades, la frustració esdevé ràbia i necessita sortir per alguna banda. Malauradament, normalment acostuma a trobar víctimes innocents i no persones que es mereixen la nostra ràbia. Perquè, malgrat l'obcecació temporal, no deixem de ser dèbils i només ens veiem en cor d'atacar als que creiem que són inferiors i més vulnerables que nosaltres. Per molt improbable que ens sembli que encara n'hi hagin per sota nostra.
______________
Richard Yates, The B.A.R. man (dintre de Eleven Kinds of Loneliness - Vintage Contemporaries)
començat_ 30/09/14  /  acabat_ 30/09/14