El Aleph, Jorge Luis Borges

Arran de la mort de Beatriz Viterbo, el narrador comença a freqüentar la casa dels pares d'ella el dia de l'aniversari de Beatriz. Primer només hi passa una estoneta, a la tarda, per rememorar la vida perduda però, mica en mica, va allargant la visita i quedant-s'hi a sopar. És aquí on estableix una amistat amb Demeri, el poeta mediocre que vol escriure una poesia mastodòntica que englobi tot el món.

"Tan ineptos me parecieron esas ideas, tan pomposa y tan vasta su exposición, que las relacioné inmediatamente con la literatura." (178)

Per què està immers en un projecte tan ambición? Per què ho vol mostrar tot en una poesia? Doncs perquè ha vist l'Aleph, un punt de contacte amb la totalitat del món, del temps i de les persones. Una mena de visió divínica de la realitat que el protagonista també arriba a veure provocant-li el plantejamente d'un dubte clau del llenguatge i, sobretot, de les seves limitacions: "todo lenguaje es un alfabeto de símbolos cuyo ejercicio presupone un pasado que los interlocutores comparten; ¿cómo transmitir a los otros el infinito Aleph, que mi temerosa memoria apenas abarca?" (191) Com explicar amb paraules allò que no té paraules que ho puguin definir? Doncs potser apropant-hi a través de les imatges, les idees, les sensacions... una mica el que Borges fa tan bé en aquest llibre carregat de laberints (amb o sense parets), de monstres mitològics, de reis pretèrits, d'ancians savis i jutges cruels.
_______________
Jorge Luis Borges, El Aleph (dintre de El Aleph - Alianza editorial)
començat_ 3/08/14  /  acabat_ 3/08/14