El hombre en el umbral, Jorge Luis Borges

Seguint el to profètic de les mil-i-una nits (tal i com afirma el narrador), aquesta és una història que ressona a fàbula. La cerca d'un jutge cruel que ha condemnat a desenes d'innocents. El seu perseguidor recorre tota la Índia ("un refrán dice que la India es más grande que el mundo" (168)) buscant-lo en va, seguint pistes falses i camins que no el duen enlloc fins que es troba amb un avi assegut al portal de casa seva. A partir d'aquí, present i passat es fonen. Les paraules de l'avi explicant la història d'un jutge cruel que ningú s'atreveix a empresonar individualment però que, com a col·lectivitat, un dia van tenir el coratge de fer-ho; com aquest jutge havia de ser jutjat pel boig del poble perquè ningú més semblava poder ser imparcial. Com el judici havia durat 10 dies per culpa de tots els testimonis que hi havia. Com el jutge havia estat sentenciat a mort pels seus mútiples delictes... i, entremig, una multitud de persones entrant i sortint de la casa amb immensa felicitat, com si vinguessin d'una festa, com si acabessin d'assistir a la mort del jutge cruel que tant mal els havia fet... i això és, precísament, el que acabaven de viure. Explicat per la boca del vell, el present immediat es converteix en passat llunyà amb ressò de fàbula, però quan el perseguidor veu al boig amb l'espasa encara tacada de sang i el cos del jutge mort al terra, s'adona que present i passat s'han fos en un.
_______________
Jorge Luis Borges, El hombre en el umbral (dintre de El Aleph - Alianza Editorial)
començat_ 2/08/14  /  acabat_ 2/08/14