Seguint, potser, el camí delimitat a Insults al públic, Handke ens ofereix un llistat de certeses que ens empenyen a ser conscients de la realitat que ens envolta. Un llistat de tota mena d’elements (pedres, rius, muntanyes...), animals, fenòmens (pluja, plenamar...) que ens assegura que seran ells mateixos.
Tal i com Wittgenstein obria el Tractatus afirmant-nos que el món és tot el que s’escau, Handke ens diu, o fa un pronòstic, si hem de deixar-nos guiar pel títol, que demà aquest nou dia “qualsevol” que ha d’arribar, tot serà com avui i cada cosa farà allò que la caracteritza. D’acord. Però, i si Hume tenia raó i resulta que no ens podem guiar pel passat ni per la repetició d’uns fets per predir el què ens depara el futur? És a dir, i si demà no surt el sol? Doncs el pronòstic d’en Handke quedaria únicament en això, un pronòstic que mai s’ha arribat a realitzar, una teorització sobre un futurible que, com tants d’altres, no s’ha produït. Un joc més per passar l'estona mentre esperem allò que no volem que arribi.
_____________
Peter Handke, Pronòstics (Institut del teatre)
començat_ 3/2/18 // acabat_ 3/2/18
