Garatges, Jakob Arjouni

In vino veritas en estat pur. Després de mostrar algunes converses entretallades de veïns, quan l’Esguerrat para una taula al carrer per a seduir la nova veïna, els quatre homes que malviuen en els garatges ocupen el lloc d’ella i s’emborratxen junts i, aviat, comencen a desbarrar. Ja sabem que l’Home és un personatge temible, ex militar a qui van fer fora per llençar d’un tren a un moro, però ara també el veiem en la seva faceta de masclista. Se’ns mostra com una bèstia sense escrúpols ni respecte: “per la nena no hem de tenir escrúpols, ja es veu que li agrada follar. Tant li fa qui es munti a sobre. No vull ni saber qui li ha fet la panxa.” I encara unes línies més avall, “A les femelles els agrada follar tant com a nosaltres. És la seva natura limitada que fa que no ho demostrin massa sovint. L’hem d’obligar a que disfruti, oi?”

Una obra que ens mostra la crueltat humana, la decadència a la que pot arribar l’ésser humà, ja sigui participant activament del mal o bé rentant-se’n les mans com fa (imagino que no per casualitat) el personatge de l’obrer.
_____________
Jakob Arjouni, Garatges (Virus editorial)
començat_ 8/6/18  //  acabat_ 13/6/18