En Phil i en Clint tenen una entrada triomfal a l'obra, sobretot en Phil i la seva arrogància i fatxenderia quan increpa a en Gary, com no, una víctima dèbil. L'ambient de l'obra torna a canviar i ara esdevé tens, amb una violència latent que no trigarà massa en esclatar. Entrem en una mena de territori Tarantinesc, fins i tot, ple de diàlegs i confessions envoltat de violència absurda. Però acte seguit se'ns informa que en Phil no és un lladre qualsevol, que potser fins i tot no és ni un lladre, sinó algú que està buscant alguna mena de venjança contra la família d'en Gary. Amb qui? Steven Owad se'n cuida prou de no dir-ho i obliga al lector/espectador a jugar al joc de les suposicions: és tot per culpa d'en Ry? Li ha fet alguna cosa a aquest Phil i per això es vol venjar? L'obra millora amb cada nova pàgina.
El fet que en Phil sigui un individu tan ben parlat i intel·ligent el fa molt més interessant. Resulta memorable quan amenaça a en Murray de manera tan fina i delicada: "I do hate to be rude, but for the moment you will have to shush yourself. Your boy and I are conversationally engaged." (28)
Un altre gir ben trobat de l'obra es produeix un cop en Murray, el pare d'en Gary, ha tornat. Li dóna un cop de puny a en Phil, li pren la pistola i descobrim que en Clint, en realitat, podria tractar-se d'en Ry, el germà d'en Gary que té un problema mental. Però és encara millor quan en Murray envia a en Gary a buscar a l'ordinador qui és en Phil perquè nosaltres, com audiència/lectors, esperem que descobriran que es tracta d'un lladre amb quaranta crims a l'esquena, però en canvi troben que es tracta d'un llicenciat en psicologia, un filàntrop que col·labora amb entitats caritatives... i la reacció irada d'en Murray ens mostra que quelcom no quadra en aquesta botiga, que ningú és qui sembla ser i hi ha secrets que estan a punt de sorgir.
Potser la teoria conspiranoia de l'abús sexual és una mica massa previsible però, afortunadament, té poca presència i serveix per generar un llistat de dubtes i preguntes: en Gary també va ser abusat? Van abusar a en Phil? Va ser en Murray qui va abusar d'en Ry? Però llavors, què hi té a veure en Phil amb tot això? Només busca venjança? És un assassí a sou i prou? La tensió és mantinguda brillantment.
Bona idea: just "is knowing that everything can be taken away. Because in the end everything is taken away." (58). La discussió sobre què és just i què no, pot ser una de les més llargues que es poden tenir i, si es porta bé, una de les més entretingudes. En aquest cas, funciona.
I un gran gir final "he wants Ry to shoot us" (78) Finalment descobrim els motius que té en Phil per actuar, així com les seves intencions. I són tan cruels, tan venjatives i retorçades, que encaixen perfectament amb la resta de l'obra... però no és l'últim gir que ofereix Owad. Just quan l'obra sembla acabar-se, quan la història sembla tancar-se definitivament, en Clint/Ry mata a en Gary, el seu germà.
Un final inesperat en el qual els personatges que presumiblement eren bons es mostren com a dolents i els dolents com a bons. De sobte, el lector/espectador se sent com si estigués afectat per la malaltia d'en Ry i va veient el món de moltes maneres diferents, canviant d'idea, de preconcepció. Owad juga i "enganya" al públic una i altra vegada per fer-li sentir pena i odi cap als diferents personatges. I aquesta és una de les grans fites d'aquesta obra més que recomenable.
______________
Steven Owad, Brother Ry (Part del Cimientos Play Development Program, IATI Theater)
començat_ 05/02/14 / acabat_ 06/02/14
