Ushuaia, Marc Artigau

Una de les virtuts d’en Marc Artigau és el lirisme dels seus textos. La fluïdesa i, sovint, bellesa visual que desprenen les seves paraules. Els móns misteriosos als quals ens transporta. Potser no em convenç el recurs oníric però suposo que a vegades necessitem apel·lar als somnis per poder fer entendre millor allò que defuig la realitat.

“Soñamos los recuerdos que otros han perdido.”

I el conjunt resulta curiós, amb un to de fàbula, de conte o de llegenda combinat amb elements crus, d’abusos de poder i d’assassinats. Un clarobscur amb ressons poètics que, en general, funciona. A part de l’aparició (i desaparició) dels personatges de l’Aïna, l’Actor i el Mag, que encara és hores d’ara que em pregunto si l’obra hauria empitjorat gaire si mai haguessin existit...

Sigui com sigui, no em queda cap dubte que, de les tres obres del Bradomín 2008 (Ríanse del hipopótamo, En los bosques de la noche i Ushuaia) aquesta és la millor.
_____________
Marc Artigau, Ushuaia (dintre de Textos teatrales Marqués de Bradomín)
començat_ 9/5/18  //  acabat_ 9/5/18