The silence of the kittens, Ovidia Yu

Ja sigui per la quantitat de gats abandonats pels carrers de Shanghai, per la solitud que pot experimentar l'immigrant de tant en tant estant a 10.000 Km de casa, però la qüestió és que gran part dels meus coneguts internacionals a Xina han acabat adoptant un gat. Amb tot el que això implica: vacunes, problemes de trasllat de l'animal a un altre país... Potser per això puc simpatitzar una mica més amb aquesta història que utilitza els gats com a metàfores, millor o pitjor trobades, de les relacions humanes. Però potser fins aquí arriba el meu apreci d'aquesta obra.

Una peça que gira una i altra vegada sobre el mateix tipus de jocs, sobre les metàfores amb gats explicades per diferents personatges en diferents situacions però que, totes, venen a ser la mateixa i que es poden resumir amb les últimes frases de l'obra, quan la metàfora esdevé política i qüestiona el tipus de país que estan construïnt els seus governants, basat en l'esterilització absoluta, la higiene, la manca de contacte...  una interessant i necessària reflexió davant les ciutats i els països que s'estan netejant la cara a base de foragitar tot allò que no els hi agrada. Però la pregunta inevitable és: feien falta tantes voltes per arribar aquí?
_____________
Ovidia Yu, The silence of the kittens (Epigram Books)
començat_ 14/11/17  //  acabat_ 18/11/17