30 de des. 2016

Morder mucho tiempo tus trenzas: las condenadas, Angélica Liddell

Tancades a casa (presoneres? fugitives?) la Primera i la Segona discoteixen d'entrada sobre el violoncel que ja no hi és, sobre els trets que es tornen a sentir a fora, sobre el dolor, el passat... El seu és un diàleg punyent i encertat que no s'avergonyeix de ser directe i agressiu: "¿Qué hubieras hecho si me hubiera negado? Un día me negué. No me apetecía y me negué. Tu te empeñaste. Cuando me negué por segunda vez me cayó encima una lluvia de golpes. Nunca más me volvi a negar."

"No matan a los hombres. Matan a tu madre, a tu hermano, a tu amigo."

I, mica en mica, la poètica s'apodera de l'obra. La bellesa de les imatges salvatges, desenfrenades. El fluir de visions que semblen emanar de la cita inicial de Baudelaire, "Permíteme morder mucho tiempo tus trenzas, pesadas y negras. Cuando mordisqueo tus cabellos elásticos y rebeldes, me parece que me como los recuerdos."

I la Segona afirma que posava noms de pintors a totes les valls que es formaven en el cos de la Primera quan s'adormia: "el valle de tus tobillos, el valle de la corva de tus pantorrillas, el valle de tu cintura." Afirma, també, que li escrivia cartes d'amor que immediatament trencava en les quals li deia "cosas tan preciosas que sólo se puede leer en una carta." O també, com "después de golpearte me besaba la mano con la que lo había hecho. Si alguna vez me golpeabas tú intentaba besar la parte del cuerpo que me dolía." I la Primera li respon amb una pregunta: "¿Es posible que cada golpe fuera un beso?" I no cal dir res més...

"Voy a pensar en el dolor hasta que de tanto pensar en él el dolor pierda el sentido. El dolor, el dolor, el dolor, el dolor..."

El sexe i la mort; el dolor i la vida; i el passat que ens persegueix. Enrere queden les figures d'en Gunter i la Lucía, dues víctimes pretèrites que condueixen als personatges presents a l'estat en què es troben. Que potser, fins i tot, permeten acceptar (justificar?) el seu comportament visceral.

Una obra simbólica i poderosa en la qual hi sobren les referències a músics i pintors. Però tots sabem que la combinació excés i cultura agrada molt entre els crítics. Potser per això en trobem tant sovint (i de manera tan gratuïta) a tantes peces...
____________
Angélica Liddell, Morder mucho tiempo tus trenzas: las condenadas
començat_ 26/10/16  /  acabat_ 26/10/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada