Davant d'un escenari marí (possiblement inspirat en el "
Cadaqués conocido por el poeta junto a Dalí", segons informa Agustín
Muñoz-Alonso López), una noia està brodant totes les inicials de l'abecedari en un llençol "
para que el hombre que esté conmigo me llame de la manera que guste." Per poder ser una "
María, Rosa, Trinidad, Segismunda", és a dir, per poder ser aquella que el seu estimat vulgui. O per poder conseguir l'estimat que vulgui amb l'engany de les múltiples personalitats perquè, aviat, les lletres de l'abecedari que havien de ser les inicials del seu nom, es trasmuden i ja no s'apliquen a ella sinó als seus possibles pretendents: un mariner i un estudiant.
"¿Con qué letra me quedaré? Marinero empieza con M, y estudiante con E." Com si els noms o, en aquest cas, els oficis, designesin la totalitat de l'individu.
Al final, però, cap d'ells la convenç i des del balcó "
piensa dar un salto desde la letra Z y lanzarse al abismo" fins que dos poetes (novament el poder de les paraules) la separen suaument de la barana.
La descripció poètica d'un quadre familiar, d'una noia abocada al balcó esperant l'arribada de l'amor promès per la poesia.
___________
Federico García Lorca, La doncella, el marinero y el estudiante (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 3/01/16 / acabat_ 3/01/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada