8 de maig 2015

Ring-side, Daniel Veronese

En algunes de les obres breus d'en Beckett, el dramaturg dibuixava espais, accions i sensacions sense paraules directes dels personatges. Trencant la típica (i sovint brillant) hemorràgia verbal que caracteritza les seves obres, només traçava idees en silenci convertint el text dramàtic en un recull d'acotacions o veus en off. En aquesta obra, en Veronese realitza un exercici semblant. En aquest cas, però, les veus i els sorolls sí que són importants. I molt. Malgrat no transcriure'ls, sentim perfectament la cridòria d'aquest quadrilàter tan especial que ens proposa l'argentí. Sentim el xivarri de les dones nues lluitant per aconseguir el premi: un home. Quin premi més ridícul per tanta lluita salvatge.

"Carlotta tapó cuidadosamente los ojos de su niño para que no pueda ver el combate. 
El niño es muy niño para ver el combate.
Pero olvidó taparle los oídos y el niño escucha." (6) I, el que és més greu: "El niño se asusta de la crueldad de su madre." (6) I quan un nen té fill de la seva mare (o del seu pare) està perdut: no té un referent a qui seguir.

Es tracta d'una lluita terrible que els més grans afirmen que no es pot mirar durant més de 3 minuts seguits però que els joves pretenen mirar-la durant 10 minuts. Entre el món apocalíptic de la guerrera Carlotta, les lluitadores nues recobertes d'oli, el públic encegat per la força del combat i la blancor extrema del quadrilàter i la presència del premi, aquest home fill de dona i tauró, hi ha tanmateix, detalls realistes del nostre món que no canvien: els joves són agosarats i els vells prudents. O escarmentats.

Veronese ens insinua una lluita acarnissada que cadascú pot convertir en símbol d'allò que desitgi: de la recerca ferotge de parella, de la cacera cruel i salvatge per aconseguir no estar sol sense importar a qui s'hagi d'eliminar per assolir-ho; de l'esforç per sobreviure, és a dir, per seguir endavant, per complir amb les directrius marcades per la societat (casar-se, tenir fills...)... un retrat violent i directe però alhora poètic i emotiu d'una lluita que no acaba mai, que any rere any es torna a reprendre. L'objectiu potser canvia, però la lluita segueix. Potser perquè en el fons el premi ja no importa sinó tan sols el fet de seguir vius malgrat tot.
_________________
Daniel Veronese, Ring-Side (Dramática Latinoamericana de teatro / Celcit)
començat_ 7/05/15  /  acabat_ 7/05/15


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada