The Feast, Celine Song

En un menjador familiar, la Wendy es queixa de la falta de carn: "Somebody said people could get used to anything, we are highly adaptable animals, but my family just can't seem to adapt." (1) Perquè les generalitzacions no funcionen, cada individual és ell mateix i les nostres actituds no es poden englobar. Per més que hi hagi qui així ho voldria perquè convertir la multitud en massa segueix sent un dels grans somnis dels polítics, banquers i homes de negocis. Perquè la massa no pensa, només obeeix.

"It's an unfortunate thing that we spend so little time on the toilet, because our minds wander to the most daring places when we're there." (2)

Bon gir! Davant la manca de carn, la Wendy es planteja primer si ens podríem menjar el gos però, veient que té tant poca carn, pensa en el seu marit: "it's just a thought, it can't hurt anybody. Think. Thinking is permitted. Thinking is okay. I'm just saying maybe we are just taught to treat human meat totally unlike any other sort of meat, so we find the idea totally repulsive, but maybe we don't have to. Maybe it's just a prejudice." (3)

Acte seguit, la Wendy fa d'amfitriona en un sopar amb una parella d'amics i el germà del seu home. A mesura que la nit avança, el sopar no comença perquè esperen que arribi en Francis de la feina i s'emborratxen més i més, fet que els fa tocar tota mena de temes inadequats socialment, però que configuren tan intrínsicament la nostra realitat com a persones: adulteris, proves científiques amb animals, genocidis...

Song proposa una maniobra interessant fent que la Wendy, principalment, però no únicament, es dirigeixi directament al públic per explicar-nos coses sobre els seus convidats. Per exemple, sobre la gran quantitat de pastilles que es pren en Rhett, o la facilitat amb què es despulla la Sam davant de qualsevol jove, o les seves addiccions a les drogues... en un to Amélie, ens mostra les intimitats d'aquests personatges que ens ajuden a dibuixar-los una mica millor.

"I don't like eating with other people. It makes me feel to close to them." (38)

La gana els fa embogir i les paraules de la Wendy del principi esdevenen realitat al final del primer acte: "you are what you eat", diu ella. "If you wan to be a vegetable, eat vegetables. If you want to the a pig, eat pork." (58) i està clara la resposta a la pregunta d'en Francis que per fi ha arribat: "what if I just want to be a human being?" (58)

Una obra sobre l'egoisme humà, sobre l'individualisme exacerbat explicat amb un toc de realisme màgic i moltes dosis d'humor negre.
_____________
Celine Song, The Feast (part del Cimientos Play Development Project)
començat_ 14/01/15  /  acabat_ 14/01/15