11 d’ag. 2014

La química: amors i desamors literaris, Xavier Duran i Escribà

"Quan parlem de presència literària de la química, l'obra literària de Goethe és referència obligada [...] [Les afinitats electives] porta el mateix títol que una obra científica -De attractionibus electivis- escrita el 1775 pel químic suec Torbern Bergman. Aquest definia l'activitat com la tendència de dos elements a dissociar-se en presència d'un tercer per al qual un dels dos primers tingués més afinitat." (126) Brillant i racional manera d'entendre molts trencaments amorosos.

"Quan un món sorgeix, un altre en desapareix" (139) Talment com si aquests móns, siguin físics o intel·lectuals, tinguessin una matèria que empeny a l'anterior a desaparèixer. I, sovint, és una qüestió merament conceptual, de comprensió del món, de la realitat, a través d'uns conceptes i no d'uns altres. El famós canvi de paradigma de Kuhn. Però, efectivament, tots dos no tenen cabuda, quan entra el nou, l'anterior ha de desaparèixer.

Primo Levi, químic a més de narrador, "afirmava que la seva formació el situava en millor posició que altres col·legues per apreciar l'espectre de significats de paraules com "clar", "fosc", "pensament" o "lleuger" [...] Explicava que la química l'havia ajudat a treballar els materials poc corrents i de propietats fora del comú, cosa que el va dur a ampliar el seu vocabulari personal d'apreciacions." (150) I d'aquesta afirmació en sobresurten dos punts: el primer, la necessitat de crear una nou vocabulari per a definir allò que hom experimenta, és a dir, poder dotar de paraules la realitat viscuda i, alhora, conformar la realitat gràices a la seva nominalització.
I, segon, el fet que es tracta d'un vocabulari personal. És a dir, propi i, segurament, difícil de comunicar als demés sense un exercici previ de definició. Un exercici que molta gent no està disposat a fer perquè creuen que ells ja saben què vol dir "blau", per exemple (com podríem haver dit "democràcia") tot i no ser capaços de copsar que s'està parlant d'un altre tipus de "blau" (d'una altra concepció de "democràcia").
Per això, Levi afirmava que "abans d'utilitzar un mot, cal aprofundir el seu abast així com el seu camp lingüístic" (150) Abans de parlar, hem de saber què volen dir les nostres paraules. I això ben poques vegades ho fem. Seduïts pel significat generalitzat que s'ha donat a una paraula, o que creiem que s'ha donat a una paraula, la utilitzem sense ni adonar-nos que allò que estem dient, en el fons, no té cap sentit. O té, precísament, el sentit contrari que li creiem donar. Meravelles del llenguatge.
________________
Xavier Duran i Escribà, La química: amors i desamors literaris (dintre de Entre la por i l'esperança, Jordi Font-Agustí, coord. - Proa editorial)
començat_ 20/05/14  /  acabat 01/06/14


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada