La proximitat de les narracions comentades en aquest escrit, omple les pàgines de temes propers i d'idees esbojarrades de difícil comprensió més enllà de les frontres nacionals. Per exemple, en el monòleg L'escudellòmetro (1905) Santiago Rusiñol satiritza la voluntat de Rufino Carpena d'establir un sistema d'alimentació universal mostrant un personatge que ha creat una manera de distribuir escudella per totes les cases a través d'un complicat sistema de canonades. "El plat de la democràcia, de la classe mitja, de la llibertat, dels drets de l'home; el plat laic per excel·lència, el plat social, el nivellador del ventrell, l'aliment de les vuit hores" (80) Gràcies a això, afirma Rusiñol, s'acabarà "la moneda, la burgesia, la monarquia i els militars, i el poble podrà dedicar-se a les arts, a la botànica o a mirar les estrelles" (80) Cobertes les necessitats alimentícies, els individus es desempallegarien de moltes de les seves rèmores. Per descomptat que en comptes d'escudella es podria fer una sàtira semblant utlitzant qualsevol altre plat líquid (sopa o crema, per exemple) però perdria el valor simbòlic i sentimental d'aquest plat tan nostrat i tan de supervivència.
La ironia i la murrieria dels autors catalans que, malgrat apropar-se al gènere tecnocientífic, sempre ho fan a la seva pròpia manera (no necessàriament equivocada, per descomptat), allunyada de la resta del món. Perquè, tal i com conclou Munné-Jordà, mentre arreu neixia el gènere de ciència ficció tal i com el coneixem actualment (als voltants del 1938), "aquí estàvem per altres guerres" (96)
______________
A. Munné-Jordà, La literatura catalana d'especulació científica i tecnológica de la Renaixença a la Guerra Civil (dins de Entre la por i l'esperança, Jordi Font-Agustí, coord. - Proa)
començat_ 26/04/14 / acabat_ 16/05/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada