A String around the Moon: A children's story, Steve Stern

La solitud del creador (entengui's aquí escriptor, artista o, com en aquest cas, metafòricament, el mag) tancat al seu estudi i sentint-se defallir davant la incapacitat de produïr res de nou. Fins que un fet inesperat, una musa vinguda del no-res (una lluna que ve a descansar damunt l'escriptori, com en aquest cas) obre el fluxe constant de creativitat, de miracles inimaginables.

La història d'un individu trist, obsessiu, cercant sempre fer més i més i a qui la monotonia (encara que estigui constituïda per la creació constant de miracles) l'avorreix i l'ensopeix. L'estira-i-arronsa constant del creador que, davant cada nova cosa creada, sent la necessitat de crear-ne una altra.

Un tancament suau, amable, i amb promesa de futures creacions, d'aquest The Wedding Jester: un recull curiós amb alts i baixos però amb una força irònica constant i percussiva.
_____________
Steve Stern, A String around the Moon: A children's story (dintre de The Wedding Jester - Graywolf Press)
Començat_ 28/09/15  /  acabat_ 28/09/15

The Wedding Jester, Steve Stern

Una vegada més, un personatge masculí de baixa volada, un autor amb cert renom però nul·la vida social (i personal) [vegis Bruno's Metamorphosis] . Un personatge aïllat del món que acaba involucrat en un casament que s'allarga durant tot un cap de setmana. Amb tots els maldecaps que un acte així comporta, amb totes les situacions socials a què ens obliga. La pitjor tortura pels solitaristes.

Un individu tan tret d'una pel·lícula d'en Woody Allen que el mateix Stern no se n'amaga i en fa referència directa. Un personatge que es troba una noia a qui odia però que, per circumstàncies de la vida, se sent atreta per ell. Quan ell, el que voldria de debò és estar amb la núvia. Una núvia que, davant l'altar, és posseïda per l'esperit d'un còmic mort i comença a explicar acudits de poca gràcia com si estigués fent un espectacle.
Un cop més, doncs, la màgia trenca el realisme del conte i condueix la història cap a una nova direcció deixant que la ironia i la sàtira siguin els timoners.
______________
Steve Stern, The Wedding Jester (dintre de The Wedding Jester - Graywolf Press)
començat_ 23/06/15  /  acabat_ 28/09/15

Sissman loses his way, Steve Stern

Plató, amb el mite del carro alat dibuixat al Fedre, exposava com les ànimes estaven totes al món de les idees en contacte directe amb les idees en sí fins que eres transportades a la terra per ser introduïdes (empresonades) a l'interior de receptacles imperfectes i corruptibles anomenats cossos. En el seu descens, del món de les idees al món de les coses, les ànimes rebien una forta sotregada que les feia oblidar-se'n de tot allò que sabien i que només, mica en mica i a través d'un procés meièutic, podien recuperar parcialment. En aquest conte, Steve Stern mostra una idea semblant. La tasca de l'àngel Sissman consisteix en pessigar als nadons acabats de nèixer perquè oblidin tot allò que saben del cel i tot allò que han vist: "the wisdom in question it was the ability to see without obstruction from the beginning of one's life to its end. It was a wisdom that also included the memory of paradise, a memory that would naturally make living on earth unbearable." (150) Un acte molt més humanitari que la patacada que descrivia Plató.

La ironia, però, és que en aquest cas és l'àngel qui perd el nord. Literalment. Ajudat d'un mapa temporal per indicar-li quan ha d'invervenir en cada nou cas i quan (i com) ha de tornar al cel, quan s'oblida el mapa en el lloc de naixement de l'Ira perquè la seva àvia l'ha vist i l'ha confós per l'àngel de la mort, en Sissman està perdut. No té cap altra opció que tornar a buscar el mapa. Però clar, els àngels no es mouen en dies sinó en eons, afirma Stern, i quan retorna a la sala d'on acaba de sortir, ja han passat anys i ha de trobar a l'Ira adult.

Curiosa història sobre àngels, vides marcades i vides truncades que ofereix, un cop més, un interessant gir a la mitologia clàssica jueva.
_____________
Steve Stern, Sissman loses his way (dintre de The Wedding Jester, Graywolf Press)
començat_ 12/04/15  /  acabat_ 12/04/15

Yiddish Twilight, Steve Stern

"A wedding is like a funeral but with musicians" (121) se'n riuen els presents a la festa prèvia al casament d'en Hershel, un noi prometedor de 16 anys que ha acceptat l'oferta d'un home adinerat de casar-se amb la seva filla de 13 anys: "just thirteen, with a body like an empty pillow slip and a pinched face the hue of a biscuit dipped in borsht, she was not a woman at all." (120) I si la primera frase és veritat en la majoria de matrimonis, en el cas d'un matrimoni concertat i orquestrat per interessos econòmics, aquesta sentència sembla ser encara més real.

"Hershel Khevreman, who had no patience with magic, discounted all irrational expressions of faith. He discounted them so fervently that he sometimes wondered if faith itself were not irrational. Wasn't God, when you thought of it, a somewhat absurd proposition?" (128) Per descomptat, segueix el text, que en Hershel no porta aquest pensament fins a les seves últimes conseqüències lògiques. Sap que el resultat el sorprendria. Sap que lògica i fe no es poden agermanar.

Però mentre els preparatius pel casament continuen, el nuvi es troba amb una aparició femenina que el sedueix i que acaba suplantant a la seva futura núvia el dia del casament: un dels molts problemes de cobrir la cara de la núvia durant la cerimònia, no saps qui s'hi amaga a sota fins que ja és massa tard.

"How-does-one-determine-the-kosherness-of-apples-grown-on-a-tree-in-a-yard-where-a-pig-was-slaughtered?" (143)

I una altra pregunta interessant: quan li diuen a la Salka, l'aparició, que deixi aquest home perquè no està interessat en els plaers terrenals sinó que és un estudiós del llibre sagrat, ella pregunta, "if he don't know from temptation, how will he know what to resist?" (144)

Un conte sobre la recerca de l'amor. El romàntic i el carnal, però també l'amor a la vida, a la passió, a les sensacions...
________
Steve Stern, Yiddish Twilight (dintre de The Wedding Jester - Graywolf Press)
començat_ 31/03/15  /  acabat_ 6/04/15

The Sin of Elijah, Steve Stern

Què passaria si un profeta del bé, avorrit de tantes anades i vingudes entre el cel i la terra decidís entretenir-se una mica fent de voyeur? Quin mal hi hauria en què observés les vides d'aquells que ja dóna per perduts? Perquè, desenganyem-nos, "good works had ceased to generate the kind of respect they'd once commanded in the world." (81) La feina de profeta ha esdevingut un anacronisme.
I, d'entre totes les persones a qui espiar, la parella formada per en Feyvush i la Gitl, els Fefers, és qui més l'interessa. No pas pel seu modus vivendi, per les seves idees i reflexions sinó perquè el seu sexe és tan potent i visceral, que li recorda què volia dir estar viu. De fet, les seves relacions sexuals són tan intenses que, un dia, mentre estaven immersos en un acte, acaben pujant al cel. La petita mort dels medievals, l'èxtasi dels místics. El plaer absolut dels hedonistes... A partir d'aquí, la parella és traslladada a l'hotel dels arribats al cel i se'ls comunica que allà hi hauran de passar l'eternitat malgrat no haver arribat a morir mai.

El profeta s'adona aviat que allà són infeliços, que pertanyen al món dels vius i la pau eterna dels morts els resulta incòmode de manera que busca i troba la manera de fer-los retornar a la terra. Però el viatge no es compta en minuts sinó en anys, de manera que quan arriben a la terra en realitat han passat 75 anys i tot allò que coneixien ha canviat. Els jueus han marxat de l'East Side i el seu barri no s'assembla gens al que ells havien deixat. La dislocació, la desubicació, la solitud que van experimentar no necessita de masses paraules per ser descrita. Qualsevol que hagi retornat a un indret significatiu per ell/a després de molts anys entendrà perfectament què sentiren.

No cal entrar, tampoc, en els detalls del final del conte (altrament fàcilment imaginable) però sí que convé remarcar l'habilitat d'Stern per combinar tan delicadament la màgia, la fantasia i la tristesa. Perquè, quan tot està perdut, què és el que ens queda?
___________
Steve Stern, The Sin of Elijah (dintre de The Wedding Jester - Graywolf Press)
començat_ 30/03/15  /  acabat_ 30/03/15

Bruno's Metamorphosis, Steve Stern

Seguint amb les dosis de màgia i imaginació que ja mostrava The Tale of a Kite, Steve Stern dibuixa la vida insulsa i avorrida d'un professor amb ínfules d'escriptor. Un escriptor mediocre. Sense inspiració ni força. Un literat només de nom incapaç d'acabar una història. Fins que una nit, el conte amb el que porta dies barallant-s'hi és acabat misteriosament. A partir d'aquí, els dubtes propis davant una situació tan sorprenent. "First, that there were maybe more things in heaven and earth, etc. And second, that he must be losing his mind." (63) És a dir, o comencem a creure en els miracles o creiem que estem bojos. I tendim a ser massa egocèntrics per no vandejar les nostres més fermes repulses sobre allò sobrenatural per evitar acceptar la nostra bogeria.

Aquest fet estrany l'absorveix i acaba perdent la feina perquè és incapaç de fer res més que no sigui somiejar sobre què o qui pot haver acabat el seu conte. Així, tancat al seu pis, comença la seva transformació física que derivarà en transformació psicològica. D'homenot gras i panxut, va perdent quilos perquè ja no menja obsessionat amb l'escriptor fantasma. Un escriptor que segueix acabant les seves històries mostrant una imaginació desbordant i que aviat són publicades en revistes literàries donant-li a en Bruno certa fama i popularitat. De sobte, el professor mediocre esdevé una petita celebritat amb les seves creacions fantàstiques.

Però aquest és un conte jueu, la felicitat, el somni americà del triomf, no es compleixen perquè el realisme (tot i màgic) impera. I en Bruno és incapaç de complir els seus contractes amb la revista i ho perd tot perquè el seu escriptor nocturn no reapareix. No apareix perquè en Bruno és incapaç de començar una història nova. S'adona, de sobte, que encara no ha viscut prou, que amb 35 anys no ha fet res més digne de ser narrat i aquí és on comença el seu bloqueig real. És el tradicional dilema entre viure la vida o escriure la vida.

Al final, la metamorfosis definitiva d'en Bruno (més o menys intuïda des de la meitat del conte) esdevé important no tant pel fet de donar un desenllaç a la història, sinó perquè ens deixa un clar missatge: l'estancament només produeix estancament. La inspiració només arriba treballant.
__________
Steve Stern, Bruno's metamorphosis (Dintre de The Wedding Jester, Graywolf Press)
començat_ 20/03/15  /  acabat_ 20/03/15