My zinc bed, David Hare

“Many are the stories with interesting beginnings, but harder to find are the stories which end well.”

Interessant història sobre tres personatges que, sense dir-nos-ho d’entrada, veiem que estan ferits d’alguna manera. Aviat, en Paul ens diu que el seu problema és l’alcohol, que està anant a trobades d’alcohòlics anònims i que la seva parella el va deixar per culpa de la beguda. I els altres dos… doncs està per veure.

“We shall know nothing until we are laid out on our zinc beds.”

 “There are always a thousand reasons to duck, and not many reasons not to.” 

“That’s the beauty of lying. You need only do it once to spread infinite distrust.”

L’Elsa és també una alcohòlica incurable que sembla haver trobat, tanmateix, l’estabilitat al costat d’en Victor. Però en Victor no ho pot ser menys, d’estable. Ex comunista convençut que calia canviar el món, reconvertit en capitalista ric gràcies a un programa informàtic…

Així, doncs, en el fons, es pot afirmar que tots tres pateixen d’addiccions: a l’alcohol, al sentiment de culpa, a l’amor…

Un triangle d’emocions molt ben traçat que planteja les qüestions necessaries sobre la felicitat, l’amor, l’amistat i l’home.

___________

David Hare, My zinc bed (Faber and Faber)

començat_ 5/6/17  /  acabat_ 6/6/17 

The Judas Kiss, David Hare

Recreació de la condemna a Oscar Wilde per homosexualitat. Com va tenir la possibilitat de fugir de Londres i evitar la presó. Com es troba en una habitació d’hotel amb els seus amics i amants i passa els últims instants abans de la possible fugida. I per què ha de marxar? Perquè sap que el condemnaran. Sap que ell no és anglès i l’odi als estrangers és gran (i això, tots aquells que hem viscut al Regne Unit el temps suficient, també ho sabem).

I en això consisteix aquesta obra: en els moments abans del primer judici d’en Wilde, quan els amics li reclamen que fugi, quan la pròpia llei li diu que farà la vista grossa durant unes hores per a que tingui prou temps per marxar, suposadament per la notorietat del personatge, per la por a la reacció del públic, un públic, altrament, totalment domesticat que fuig en manades cap a França per a poder seguir sent qui són o bé que es retracta de les seves accions i afirmen que era només una fase, una etapa de desorientació, tal i com fa en Bosie al final de l’obra.

I, la segona part de l’obra és després de l’empresonament, la fugida a Nàpols, la misèria, l’oblit, els problemes econòmics i l’abandonament dels amics.

I, entremig, per descomptat, desenes de frases interessants. No oblidem que estem parlant d’Oscar Wilde:

“What is the fatal human passion? What is the source of all sin on this earth? This propensity in all human beings to indulge in the improper rapture, the gratuitous pleasure of giving others advice.”

“Do you sense the life that we did not live?”

“There is no morality in what is called morality; there is no sense in what is called sense; and least of all is there meaning in what is held to be meaning.”

Interessant saber una mica més de la vida d’en Wilde, especialment per a algú com jo a qui les biografies avorreixen somerament, però potser per això, pel toc biogràfic de l’obra, no hi he entrat tant com en les anteriors. Per descomptant que hi ha diàlegs ben trobats, reflexions d’en Wilde que, si no són seves, ho podrien ser, però després de l’agradable sorpresa d’Skylight, la sensació és que aquesta obra pot ser una obra menor d’en Hare.

________________

David Hare, The Judas Kiss (Faber and Faber)

començat_ 26/5/17  /  acabat_ 4/6/17

   

Amy's view, David Hare

Una obra que comença com un problema de parella, la por que sent l’Amy de dir-li a en Dominic que està embarassada perquè ell no vol fills, es converteix, en el segon acte, en una interessant discussió sobre teatre, crítics i art. L’Esme, actriu en decadència, s’encara amb en Dominic que ara és un famós crític televisiu. El conflicte entre la cultura tradicional, que en Dominic afirma que està morta, i la cultura de masses. Entre allò vist com a vulgar i allò culte. Entre aquells que miren per sobre l’espatlla a aquells que creuen inferiors i els que potser no ho són tant, d’inferiors.

“The English attitude to their own institutions: defend them to strangers but laugh at them yourselves!” Una de les veritats que més costa d’extreure d’un anglès. Si és que és possible. De cara a fora, tot allò que fan ells és el millor: els millors pies, la millor democràcia, la millor música…però quan parlen entre ells, quan sembla que poden abandonar la seva arrogància insular, les crítiques són de les més ferotges. Una cosa que nosaltres no hem sapigut fer mai. Sempre critiquem tot allò nostre, tant entre nosaltres com davant d’estrangers. Potser per això no tenim fama d’arrogants…

En el tercer acte, els conflictes evolucionen a mesura que passen els anys: Esme ha perdut tots els diners per culpa de la mala gestió d’en Frank i en Dominic té una amant, però l’Amy no es decideix a deixar-lo. Per què? Perquè això voldria dir donar-li la raó a la seva mare. I aquest, és, potser, el gran tema d’aquest acte, el reconeixement per part de l’Amy que no pot acceptar que la seva mare tingués raó respecte en Dominic.

El quart acte, com ja passava en el darrer acte d’Skylight, serveix com una mena d’epíleg per a tancar la història. Més o menys. A Skylight, semblava aportar-hi un punt d’optimisme tot i que l’obra hauria pogut acabar perfectament sense aquell darrer acte. Aquí, sembla més necessari. Un afegit amb tocs poètics que obre noves possibilitats.  

_____________

David Hare, Amy's view (Faber and Faber)

començat_ 22/5/17  /  acabat_ 23/5/17

Skylight, David Hare

A la introducció, hi ha una entrevista a l’autor que ens ajuda a entrar al món d’en David Hare de mica en mica. Així, ell afirma: “when I’m asked about what my plays are about, it’s usually impossible to answer.” Com quan li preguntaven a en Pinter què significava tal element o què feia tal personatge… hi ha coses que no es poden explicar, que s’han de veure, sentir i, llavors, cadascú se’n pot crear la seva opinió. Que pot ser totalment antagònica amb la meva.

“We never do anything because we might actually enjoy it. We do it so we can write it all down.” Es queixa l’Edward parlant de la inutilitat dels currículums. Avui en dia, sembla que hem canviat currículums per xarxes socials. Ja no anem a concerts, a menjar, a exposicions, o a fer un cafè per plaer, sinó perquè queda bé al nostre perfil. Perquè，sincerament, als hipsters de veritat els agraden els festivals, la música, els plaers petits estètics i sensorials d’un bon cafè en un espai minimalista preciosament decorat? o perquè saben que queden molt bé al seu Instagram? Últimament m’he trobat amb bastants anuncis publicitaris que et diuen on pots anar de vacances per aconseguir aquelles fotos d’Instagram perfectes. Crec que ja està dit tot.

“Language belongs to the past. This is the world of Super Mario. Bang! Splat! Spit out your venom and go.”

Després d’uns quants llibres llegits apàticament, quin plaer descobrir, i assaborir, en David Hare. Des de les primeres frases de l’obra, des de la incomoditat palpable entre la Kyra i l’Edward, queda clar que aquest text és una delícia. I, a mesura que passen les pàgines, no decepciona. Les històries de desamor sempre són més interessants. Potser perquè, en el fons, tots fem com la Kyra i ens agrada escoltar les misèries dels altres. Si més no, són més interessants que les històries d’èxit fàcil. I aquí, l’amor perdut entre la Kyra i en Tom retorna en una freda nit, però només temporalment.  El temps just per reconciliar-se suficientment com per recuperar el grau d’intimitat necessari per a poder-se retreure tot el què s’han fet l’un a l’altre, les decisions que s’han pres i els errors que s’han comes.

I com s’ha d’interpretar el final? És un punt d’esperança aquesta taula d’esmorzar tan ben parada? Les reflexions de la Kyra sobre què significa ser professor (escollir un alumne i convertir-lo en el teu objectiu, fer que, malgrat tot, millori) en realitat estan fent referència a l’Edward? Potser sí. O potser avui tinc el dia optimista… 　

_________________

David Hare, Skylight (Faber and Faber)

començat_ 16/5/17  /  acabat_ 22/5/17