"Stop making lists. And start living the damn list." I potser és el consell que més vegades he donat o he intentat donar al meu entorn, "deixa de planificar per l'endemà i viu l'avui, que l'estàs perdent", però no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar.
"The space between who you think you are and who you actually are is a pretty embarrassingly wide gap."
"I'm not saying this is me. I'm saying this is this, and this is me asking you to make this not this - not horrible, not feeling like I wanna die, just alive in the present, with an ounce of delight, for like a moment - and then - then wake up and go back to forgetting."
I amb reflexions així, és com l'obra em va guanyant mica en mica. Com em vaig endinsant en aquest món de AA i gent que beu, enganya, amenaça i branda pistoles.
"Ralph is not your friend. Not even close. He always wanted a dog. I never let him have one. And he has one. And it's you."
Resulta molt interessant veure pinzellades de gent tan trencada. Veure'n la tristesa, la desesperació, el sense sentit de tot plegat i com les seves accions acaben emmirallant el seu estat. Les traïcions, les addiccions, les infidelitats, les pistoles amenaçadores... Tot és producte de la seva gran buidor i la seva incapacitat de ser feliços. I això és el que fa enlairar-se aquesta obra.
____________
Stephen Adly Guirgis, The motherfucker with the hat
començat_ 31/8/22 // acabat_ 5/9/22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada