Tinc una mania (que sempre esdevé obsessió i fòbia) que és la de posar-me nerviós quan sé que hi ha un compte enrere. Per exemple, quan em va tocar conduir unes quantes vegades de Catalunya a Madrid, el fet de veure els números de km anar baixant lentament i saber que no acabarien fins arribar al km. 0 em posava molt nerviós i em feien més pesat el viatge. Amb els llibres, obres de teatre o pel·lícules em passa el mateix. Per això, veure que aquesta novel·la comença per la lletra A i saber que arribarà a la Z no em deixa gaudir tant la lectura.
A vegades, quan no tinc clar com m'ha arribat un llibre a les mans, en busco crítiques per saber si val la pena seguir-lo llegint o no. En aquest cas, un dels comentaris que més freqüenten a les crítiques és la voluntat d'abandonar el llibre i la satisfacció de no haver-ho fet un cop han entrat de ple al text. Bé, jo segueixo encara en el punt de voler-lo deixar. No m'aporta massa res, la història m'avorreix, les reflexions que fa les trobo bastant fluixes... Potser jo sí que l'acabaré deixant.
Però segueixo insistint. El llibre segueix sense convèncer-me. I vaig per la meitat.
"Don't you always find you are the age of the person you are talking to?"
I a mesura que el llibre s'apropa al final, els capítols (els suposats pobles que visiten per censar a la gent) s'escurcen i pràcticament ni es diu res de la gent que hi troben sinó que esdevenen una excusa per mirar enrere, cap a la vida que tenien amb la seva dona, cap als primers anys d'educació del seu fill. I ja és interessant però, si això era el que volia fer, si volia un llibre retrospectiu, íntim, doncs es podria haver estalviat tota la xorrada del cens i de recórrer ciutats com si fos una imitació trista de The straight story d'en David Lynch. I sembla que el mateix Ball se n'adona i decideix que de la P passen a la Z sense aturar-se a cap de les ciutats del camí ni censar més gent. Se'n podria haver adonat quan van arribar a A i tot hauria anat una mica millor.
I tot i que ja ho sabia perquè ho havia entrellucat en alguna crítica sobre el llibre, acabar amb un repertori de fotografies de la seva vida per tocar la fibra sensible al lector, fa una mica de mandra i bastanta ràbia.
En general, tant de bo l'hagués deixat de llegir quan encara hi era a temps.
____________
Jesse Ball, Census
començat_ 5/9/22 // acabat_ 13/11/22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada