Si miréssim enrere, si féssim un petit resum de tot allò que considerem (personalment o per injerències socials) que és dolent, ens adonaríem que la llista podria no tenir límit. I això, en certa mesura, és el que realitza Handke: un llistat, cínic en general, murri i rebel constantment, de totes les coses que s’acusa d’haver fet. I fixem-nos que diu “autoacusació” i no “confessió”, és a dir, exposa allò que ha fet, s’acusa dels actes, però no se’n sent culpable ni en demana perdó. I això és el més interessant. Així com també és interessant jugar a veure quants elements susceptibles d’acusació compartim i, segurament, que en sortiran un munt. Molts, moltíssims. Però així, per remarcar-ne un a tall d’exemple: “només he cregut en les tres persones de la gramàtica. M’he persuadit que no hi ha un Ésser Suprem a fi de no haver-lo de témer.”
___________
Peter Handke, Autoacusació (Institut del teatre)
començat_ 4/2/18 // acabat_ 6/2/18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada