A really good jazz piano, Richard Yates

"The terrible daily, nightly sense of being young and rich and free on the Riviera -The Riviera!- and of having nothing to do!" (156) L'avorriment i la solitud de l'amic submís qui, malgrat tenir tot el que molts altres cobegen, viu a l'ombra d'algú altre més simpàtic, més atractiu, més agradable...

Dos joves rics americans que van a França a buscar la bona vida, que comparteixen un temps junts a Paris però s'acaben separant un a cada punta del país fins que es tornen a trobar amb l'excusa d'un músic de jazz que volen incorporar en el seu ridícul club de borinots. Més enllà de l'acció (superficial en aquest cas) Yates mostra el desengany de dos llicenciats recents que pretenien gaudir de la vida i acaben, en comptes, caient en una espiral de monotonia i avorriment.

La crueltat del líder avorrit que tan bé retratà Hanecke a Funny Games, aquí es converteix en una desagradable actitud (racista ? ) contra el pianista que només vol triomfar, tornar als Estats Units i guanyar-s'hi la vida, encara que això impliqui haver-se de rebaixar i fer allò que els productors li diguin. El dilema entre la creativitat lliure i la supervivència. Entre l'art i la comercialitat.

Al final, destaca el fet que, en el fons, en Carson, el líder absolut, és molt més vulnerable del que el seu amic creia: "haunted and vulnerable and terribly dependent, trying to smile, a look that said Please don't leave me alone." (168) L'arrogància i la sobèrbia potser només amaguen una por més gran a la solitud.
_______________
Richard Yates, A really good jazz piano (dintre de Eleven Kinds of Loneliness - Vintage Contemporaries)
començat_ 30/09/14  /  acabat_ 1/10/14