Ellis Island 101, Raffi Arzoomanian

Obra breu que mostra un professor i una mestressa de casa esperant a la frontera per poder entrar als Estats Units. Dos armenis en busca de la possibilitat de viure: "just the notion of a natural death is so precious, so rare for our kind" (43) Després de la cruesa de les seves vides, del genocidi que ha patit el seu país, morir de manera natural s'ha convertit en una quimera.
Davant seu, el mur de la llibertat en forma d'oficial fronterer. La dona ja havia intentat entrar tres anys enrere i no havia pogut perquè no sap llegir i va pretendre llegir d'un full que li van posar de través. Aquesta vegada, però, està preparada i sap com ha d'anar un full.
Arribat el moment, el professor li demostra a l'oficial que sap llegir i, quan arriba el torn de la dona i li posen el full de través, ella el fa girar però l'oficial (que no llegeix l'armeni però sí que sap com han d'anar les lletres) li posa cap per avall i descobreix que la pregària que ella està recitant (apresa de memòria prèviament) no està escrita en el text. Conclusió: una creu estampada al seu cos (ressonàncies de l'estigmatització dels jueus a l'època de Hitler) i, de rebot, el professor es desmaia pels nervis i també queda gravat amb una creu. El somni de la possibilitat de viure haurà d'esperar. Ara han de seguir fugint d'un país que ja no és el seu. Però potser Amèrica tampoc és la solució, "America seems to have them no good" (46) diu la dona en referència als seus fills que fa anys que són a Amèrica. El país que els ha acollit sembla haver-los estupiditzat. Però, com a mínim, els permet sobreviure. Però què és millor, viure anul·lat i idiotitzat o morir sent un mateix? Aquest és el gran dubte.
___________
Raffi Arzoomanian, Ellis Island 101 (dintre de Contemporary Armenian American Drama - Columbia University Press)
començat_ 23/09/14  /  acabat_ 23/09/14