La espera, Jorge Luis Borges

Un personatge anònim arriba a una casa d'hostes. Dóna un nom fals, el del seu enemic, i s'amaga. Tancat a l'habitació, espera que passin els dies, que Villari, l'enemic, mori. Però, també, que ell mateix, aquest Villari fals, mori.
És l'espera del que viu, del que sap que tot s'acaba. S'entreté amb bagateles, va al cine, llegeix algun llibre (com, altrament, fem tots i cada un de nosaltres en la nostra espera particular), però a les nits el somni del final l'atormenta. Nit rera nit. Fins que un dia el desperta la presència d'un desconeguts a l'habitació i sap que l'hora ja ha arribat. El dia d'aquest individu gris que esperava la mort, ha arribat i ell s'hi gira d'esquenes potser per por, "para despertar la misericordia de quienes lo mataron, o porque es menos duro sobrellevar un acontecimiento espantoso que imaginarlo y aguardarlo sin fin" (165) La por de l'home vers la mort que Ferrater Mora ens ensenya a El ser y la muerte com s'ha tractat històricament. Com Epicur oferia en el tetrafarmacón l'esperança d'obviar allò que no és pel fet que encara no és i que, un cop arriba, no ens afecta perquè llavors nosaltres ja no som; com els pensadors cristians han dibuixat la figura divina per mantenir viva l'esperança d'una vida eterna tal i com ho criticava Schopenhauer: "tanto las creencias religiosas como los sistema filosóficos son "el antídoto que la razón segrega ante el temor a la muerte"".
____________
Jorge Luis Borges, La espera (dintre de El Aleph - Alianza editorial)
començat_ 2/08/14  /  acabat_ 2/08/14