Nus, Joan Casas i Fuster

Escenari interessant, misteriós: unes golfes mig abandonades. Un home i una dona que han tingut una confusió prèvia, que ell ha intentat besar-la, però ella l’ha allunyat. Però encara segueixen junts, mirant la casa d’ella, les golfes, concretament. Perquè, com es pot sortir d’una situació d’incomoditat semblant? Com seguir endavant després de cometre l’error de confondre l’amistat amb la sexualitat?

Ell ho intenta arreglar parlant sense parar: “els silencis em fan angúnia”, diu. I per això els omple de paraules buides.

A partir d’aquest punt, Casas trenca les convencions establertes, la realitat que ens havia anat mostrant i que ja havíem acceptat i ens planteja diferents alternatives, ens mostra diferents accions, en diferents temps, potser, realitzades pels mateixos personatges en el mateix espai. Però no es tracta d’un ensenyar diferents moments temporals, sinó de jugar amb la noció de temporalitat, amb la simultaneïtat de les accions perquè els calçotets que deixa al terra el protagonista són trobats per ell mateix al cap de cinc minuts. Però aquest “ell” ja és un altre “ell”, algú que mai havia estat a les golfes, que no entén què hi fan uns calçotets com els seus allà dalt i, encara menys, què hi fa una foto d’ell nu que ell no té consciència que mai li hagin fet. Aquest "ell" potser és un "ell" que no va poder existir, que és fruit d'unes altres decisions, d'uns altres camins escollits.

Aquest és el joc que proposa Casas: el dubte, el trencament de la linialitat temporal, la superposició de les accions.

I funciona. És un exercici molt interessant.

Potser les referències teatrals, el fet de citar textos de Txèkhov no calia, per molt que ho intenti justificar dient que ELLA era actriu, però l’obra en conjunt resulta molt interessant i, sobretot, de múltiple lectura.

I això, en aquesta època simplista i simplificadora d’entreteniments de masses, cada vegada costa més de trobar.
____________
Joan Casas i Fuster, Nus (Institut del Teatre)
començat_ 27/07/12  /  acabat_ 27/07/12