Introducció per a una festa musical dedicada a Nietzsche, Thomas Mann

 Lectura d’una introducció a un homenatge a Nietzsche. Un homenatge centrat en la música perquè Nietzsche n’era un gran aficionat. Ell “va diferenciar els que ell en deia “homes-ulls” i els que anomenava “homes-orelles” i, ell mateix, es considerava d’aquests darrers.” (136) A vegades jo també m’he sentit temptat de dividir el món en dos components. Mai, però, ho havia fet en referència a la música però sí en referència a les imatges i les paraules. És a dir, entre aquells que veuen el món i aquells que el llegeixen. Jo estic entre els darrers.

“El seu llenguatge és pura música i manifesta una finor interior d’oïda, un mestratge del sentit de la cadència, del compàs, del ritme de la frase.” (136) Ens diu Mann, tot afegint, “com, fins ara, no hi havien hagut exemples en la prosa alemanya i, probablement, en l’europea.” (136) Exagera, i n’és conscient. Perquè ell devia conèixer a Joyce i la seva fascinació pel llenguatge oral, per la musicalitat dels seus textos, els viaranys inexplorats als quals el van conduir en tantes ocasions. Però quan es tracta d’homenatjar a algú, la hipèrbole positiva, la reivindicació exagerada de les virtuts d’aquesta persona, s’accepta com a element constitutiu d’aquest registre literari.

Qui va ser Nietzsche per a Mann? “Un amic de la vida, un vident d’una humanitat superior, un guia per a l’avenir, un nestre de la superació per a tots nosaltres que ens ensenya a superar tot allò que ens enfronta amb la vida i el futur.” (138) I és curiós d’observar, aquí, aquesta exaltació de les qualitats nietzscheanes, les quals contrasten, tant en to com en mesura i contingut, amb les paraules que li dedicà a La filosofia de Nietzsche a la claror de la nostra experiència. Allà ens mostrava un Nietzsche necessitat de defensa, acusat d’incitar al feixisme, a l’antisemitisme, al classisme, el racisme… i Mann s’encarregava de mostrar, o de fer veure, com totes aquelles acusacions eren fruit d’un mal entès, d’una lectura errònia dels seus texts, d’un creure’ns les seves paraules al peu de la lletra, en comptes d’interpretar-les com a màscares extremes utilitzades per a fer-nos obrir els ulls. Sí, allà defensava a una víctima. Aquí ensalça un heroi. Una mostra de la importància de contrastar la informació, de no acontentar-nos amb una sola opinió, sinó de seguir aprofundint i cercar múltiples perspectives si volem formar-nos-es una opinió fonamentada sobre un tema.

Bona manera de mostrar què feia Nietzsche: “els seus amics es planyien que no podia tenir un bon final aquell que no parava de serrar la branca damunt de la qual s’asseia.” (140)

“En una ocasió va escriure que no sabia com era possible mantenir separades la música i les llàgrimes.” (140) mostrant aquest component romàntic de l’època. Mostrant el sentimentalisme, l’emoció, l’encís per l’art. Mostrant que, malgrat tot, era humà.
___________

Thomas Mann, Introducció per a una festa musical dedicada a Nietzsche (dintre de Shopenhauer, Nietzsche, Freud - La Llar del llibre)
començat_ 4/02/12  /  acabat_ 4/02/12