Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marc angelet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marc angelet. Mostrar tots els missatges

6 de jul. 2015

Old Records, Marc Angelet

En un destartalat estudi de música, la Kate i la Julie estan gravant un disc mediocre, amb el que ni tan sols hi creuen, amb l'ajuda d'en Nick a la taula de so, un nostàlgic de la música autèntica que repudia aquesta mena de "discos correctes per un món correcte." (11) La sensació de desengany, de nostàlgia per èpoques millors i de ràbia pel present prefabricat es fa pal·lesa de seguida. La conversa entre els tres personatges ens hi transporta suaument.

"El món ha passat de creure massa a tenir massa por a creure." (12)

I, de sobte, tot es capgira. Un soroll de porta, unes veus que aparaeixen en unes gravacions i múltiples manifestacions més que transformen l'enregistrament del disc (i l'obra de teatre mateixa) en un fenòmen paranormal.
Clar que l'humor que destil·la l'Angelet, àcid de vegades, groller d'altres, ajuda a seguir la història i a creure'ns les manifestacions i, fins i tot, el moment de possessió que tenen els protagonistes però no resulta suficient per evitar que l'obra entri en una altra dimensió (i perdó pel joc de paraules). Entra en la dinàmica de es obres ocurrents però fàcilment oblidables que omplen molts dels teatres de Barcelona en els darrers anys.

Una comèdia ben trabada on l'autor s'assegura, una i altra vegada, que el públic no es perdi en cap moment, acompanyada d'elements d'intriga i emotivisme que ja ens fan preveure el final feliç que ens espera. Tot plegat per deixar-nos amb el regust agredolç d'una obra de diumenge a la tarda de la qual el dilluns ja no ens recordarem.
_______________
Marc Angelet, Old Records
començat_ 22/06/15  /  acabat_ 22/06/15


8 de des. 2014

Hotline, Elaine May

En un centre de trucades, en Ken espera nerviosament la seva primera trucada. No es tracta d'un centre de venda o d'atenció al client com a Call center de Marc Angelet, sinó d'un centre d'ajuda telefònica on la gent pot trucar per explicar els seus problemes i demanar ajuda.

Intercalada amb aquesta acció, coneixem a Dorothy, una dona amb voluntat de suïcidar-se que truca a informació telefònica per demanar el telèfon d'ajuda als suïcides. Està clar que aviat parlarà amb en Ken.

"It's amazing how much counselling is like Catholicism. You never know whether you're being a good Samaritan or committing the sin of pride." (43) El dubte sobre si realment existeixen els actes bondadosos o si, en realitat, actuem per una necessitat d'orgull. Les accions per deure o el deure com acció de Kant.

"I said she was an asshole and she was Puerto Rican. Just like you're an asshole and you're not Puerto Rican. see how that works?" (44-5) El dilema sobre el racisme present, fins i tot, en el moment de llegir aquest text en un tren de Barcelona a Tarragona.
Breument: un viatger d'origen marroquí no té bitllet. el revisor li diu que ha de pagar la multa o bé donar-li els documents d'identitat. El passatger s'hi nega, El revisor l'informa que haurà de baixar del tren. El passatger intenta pagar un bitllet senzill però no la multa. El revisor truca a seguretat. El tren s'atura a la següent estació, el revisor repeteix les seves opcions: multa, documentació o desembarcar el tren. L'home s'aixeca enfadat i baixa del tren insultant al revisor acusant-lo de racista. La raça havia influït realment en l'actuació del revisor? Segurament no. Fos com fos, mai està de més recordar les paraules d'Irène Némirovski: "juro aquí mateix que mai més no vull sentir rancúnia, per justificada que estigui, contra una massa d'homes, independentment de la seva raça, religió, convicció, prejudicis o errors."

"After nothing happens for long enough you know that this is the nothing that is going to happen to you for the rest of your life so why stay around and watch it." (46)

El monòleg de la Dorothy discotint-se amb en Ken mostra un personatge interessant, agressiu, fart de la vida i d'aguantar bajanades. Un personatge cínic i directe que no accepta ninguna de les vanalitats de les converses telefòniques: "you see? You see what?... you're full of shit. I don't mean anything. And you don't see anything. I haven't told you the truth in ten minutes." (48) Moment catàrtic de fer callar a la persona de l'altra banda del telèfon que tots hem somiat en tenir cada vegada que ens hem enfrontat amb operadores d'empreses telefòniques o d'assegurances.

I al final està bé que May el deixi relativament obert perquè molts el veuran com un final feliç, on la Dorothy, malgrat haver ingerit les pastilles, es salva perquè l'ambulància arriba a temps; i d'altres el voldran veure com un final realista, en el qual la veu d'en Ken només serveix per acompanyar els últims instants de la Dorothy.
____________
Elaine May, Hotline (dintre de Death Defying Acts - Samuel French Inc.)
començat_ 21/09/14  /  acabat_ 21/09/14