Em comunica una amiga que es presenta a un càsting d'una obra a Londres, me l'envia i em trobo amb aquest text d'un autor búlgar que desconeixo amb personatges-caràcter i un autobús que no va enlloc (o va al lloc equivocat). Mica en mica entro al text i em sorprenc veient, momentàniament, que comparteix la idea amb el primer text que estic escrivint pel projecte 12x12 (escriure 12 obres de teatre en 12 mesos): tal i com passava a l'Ángel exterminador, uns personatges resten presoners en un lloc obert. Ells són presoners del bus que no els porta mai on ha d'anar, els meus personatges (si més no un d'ells) són presoners d'un jardí.
Sobresurt ben aviat la constatació de l'egoisme humà: malgrat trobar-se junts en una situació complicada i que sembla potencialment perillosa, són incapaços de col·laborar entre ells i segueixen només lluitant pels seus interessos personals. La humanitat. Sorprèn com hem pogut aguantar tant de temps sense extingir-nos.
"Luck always deserts you sooner or later."
"When a woman looks like a burnt bun, they talk about how good the cream inside is."
"What's the use of staying alive if love is dead?"
Els viatgers de l'autobús proven totes les opcions per convèncer al conductor de parar i no acabar caiguent per un penya-segat. Van a parlar amb ell, l'intenten seduir amb música, amb la noia jove... Fins que arriben a la conclusió que si li donen els tres pans que volia comprar potser s'atura. I aquí comença el discurs sobre el comunisme, per què jo he de donar més que un altre. És a dir, si tots donen la meitat del pa que tenen, per què aquell que n'ha comprat 2 n'ha de donar 1 i un altre que n'ha comprat 1 només en dona mig? El gran dilema sobre ser capaços d'entendre la vida com un esforç comú i no una lluita individual de tots contra tots. I aquesta és la incògnita que desperta el text: estem tan enllotats que som incapaços de sacrificar una mica d'allò nostre pel bé col·lectiu? Som els llops d'en Hobbes a punt d'atacar-nos salvatjament? I aquesta és la gràcia de la peça.
Al final la meva amiga no es va poder presentar al càsting. Però em va regalar un text interessant.
Stanislav Stratiev, The Bus
començat_ 12/01/2023 // acabat_ 26/1/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada