Playing mothers, Ovidia Yu

Una vegada més, Ovidia Yu fidel al seu estil de dones en un escenari buit explicant històries. Però, en aquest cas, és una mica diferent. Les dones parlen de les seves mares primer per contextualitzar d'on venen i, després, quan s'amplien les llums a la segona escena, les veiem a les tres compartint pis i parlant entre elles. I de què parlen? Doncs del fet que la criada filipina ha desaparegut després d'un part secret a la seva habitació i els ha deixat la criatura. Bé, jo també en parlaria d'això si em trobés en una situació semblant.

"When you are busy changing nappies and driving your children to tuition, nobody asks you what you are doing with your life."

Però al final la criatura de la criada perd protagonisme i passa a ser l'excusa per generar diàlegs i reflexions sobre què significa ser mare. Sobre la importància del fet, sobre les pressions i els esforços que comporta. I, en ocasions, Ovidia Yu l'encerta i les seves opinions són ben trobades, enginyoses i divertides; destapa una mica el vel que cobreix la maternitat i ens en deixa veure les seves misèries. D'altres, pequen de sentimentalisme, és a dir, de manca d'interès.

_____________
Ovidia Yu, Playing mothers (Epigram Books)
començat_ 22/09/17  // acabat_ 24/09/17