The Judas Kiss, David Hare

Recreació de la condemna a Oscar Wilde per homosexualitat. Com va tenir la possibilitat de fugir de Londres i evitar la presó. Com es troba en una habitació d’hotel amb els seus amics i amants i passa els últims instants abans de la possible fugida. I per què ha de marxar? Perquè sap que el condemnaran. Sap que ell no és anglès i l’odi als estrangers és gran (i això, tots aquells que hem viscut al Regne Unit el temps suficient, també ho sabem).

I en això consisteix aquesta obra: en els moments abans del primer judici d’en Wilde, quan els amics li reclamen que fugi, quan la pròpia llei li diu que farà la vista grossa durant unes hores per a que tingui prou temps per marxar, suposadament per la notorietat del personatge, per la por a la reacció del públic, un públic, altrament, totalment domesticat que fuig en manades cap a França per a poder seguir sent qui són o bé que es retracta de les seves accions i afirmen que era només una fase, una etapa de desorientació, tal i com fa en Bosie al final de l’obra.

I, la segona part de l’obra és després de l’empresonament, la fugida a Nàpols, la misèria, l’oblit, els problemes econòmics i l’abandonament dels amics.

I, entremig, per descomptat, desenes de frases interessants. No oblidem que estem parlant d’Oscar Wilde:

“What is the fatal human passion? What is the source of all sin on this earth? This propensity in all human beings to indulge in the improper rapture, the gratuitous pleasure of giving others advice.”

“Do you sense the life that we did not live?”

“There is no morality in what is called morality; there is no sense in what is called sense; and least of all is there meaning in what is held to be meaning.”

Interessant saber una mica més de la vida d’en Wilde, especialment per a algú com jo a qui les biografies avorreixen somerament, però potser per això, pel toc biogràfic de l’obra, no hi he entrat tant com en les anteriors. Per descomptant que hi ha diàlegs ben trobats, reflexions d’en Wilde que, si no són seves, ho podrien ser, però després de l’agradable sorpresa d’Skylight, la sensació és que aquesta obra pot ser una obra menor d’en Hare.

________________

David Hare, The Judas Kiss (Faber and Faber)

començat_ 26/5/17  /  acabat_ 4/6/17