Cat's cradle, Kurt Vonnegut

“All of the true things I am about to tell you are shameless lies.” És la primera frase del Books of Bokonon, la Bíblia dels bokononistes, aquesta religió que em fa llegir amb tanta atenció les primeres pàgines del llibre. Una religió que conduirà gran part de les accions dels protagonistes del llibre mostrant-nos, alhora, la insensatesa de moltes de les nostres creences.

“Anyone unable to understand how a useful religion can be founded on lies will not understand this book.” Es perdrà la ironia, el cinisme, la sàtira… I tot per  què? Per conservadorisme? Per respecte a una religió tan inventada com la bokononista?

“My soul seemed as foul as smoke from burning cat fur.”

Mai m’han interessat els arbres geneològics. No sé per què, però és així. Ara bé, reconec com rascant en el passat d’una família podem arribar a conclusions increïbles, a deduccions inesperades però que, de cop, es mostren plausibles. Moments d’aquells de dir: “ara ho entenc!” I això, en certa mesura és el que fa el narrador del text: amb l’excusa d’escriure un llibre sobre on eren els creadors de la bomba atòmica el dia que va ser llençada, anem coneguent a tota la família al seu voltant i el trencaclosques es va resolent.

“Re-search means look again, don’t it? Means they’re looking for something they found once and it got away somehow, and now they go to re-search for it?” I si ens aturéssim a analitzar la meitat de les paraules que fem servir segons aquest mètode, ens sorprendríem dels significats “equivocats” que els hi estem donant. L’encant del llenguatge. El primer sistema de mentides que els pares passen als seus fills.

“Sometimes I think that’s the trouble with the world: too many people in high places who are stone-cold dead.”

La ironia del joc del Cat’s cradle, aquest joc del cordill a les mans (que de fet ignoro si té traducció al català tot i que segurament sí perquè una cosa que estic descobrint darrerament és que els humans ens repetim estiguem on estiguem, que els nens juguen a jocs semblants, a vegades fins i tot exactament el mateix, tant a Barcelona, Londres, com Shanghai) és que, de fet, no hi ha cap gat ni cap cuna. Tal i com diu en Newt: “A cat’s cradle is nothing but a bunch of X’s between somebody’s hands, and little kids look and look and look at all those X’s… (…) No damn cat, and no damn cradle.” Aquest és el problema. No és estrany que els nens es tornin bojos si els enganyem constantment.

La bogeria de la religió representada pel Bokonisme que segueix les paraules d’un cantant de Calipso que afirma que tot el que diu és mentida i que, a més, els seus ensenyaments no estan acabats sinó que poden ser modificats constantment. Però potser millor un cantant que un John Smith qualsevol que veu ovnis, o un hippy descabellat que menja pedres o…

“Man is vile, and man makes nothing worth making, knows nothing worth knowing.”

“Maturity (…) is a bitter disappointment for which no remedy exists, unless laughter can be said to remedy anything.”

L’expedició del protagonista a San Lorenzo, aquesta illa utòpica on es va crear el Bokonisme (pràcticament al mateix temps que va ser prohibida perquè tothom sap que una religió perseguida és més apreciada), ens permet conèixer a una sèrie de personatges estrambòtics que, d’una manera o altra, van moure’s entorn d’en Hoenikker.

“What can a Thoughtful Man Hope for Mankind on Earth given the Experience of the Past Million Years?” Aquest és el títol del 14è llibre de Bokonon. Un llibre curt, de només una paraula i un punt final: “Nothing.” Molt bé, Vonnegut.

Quina arma més terrorífica l’Ice-nine. Aquest element que congela tots els líquids que toca i que, per tant, té la potencialitat d’acabar amb la vida a la terra si mai arriba a entrar en contacte amb un riu, perquè el riu es congelaria, i faria congelar tot els seus afluents, i congelaria els llacs i pantans que s’alimenten d’ells i, al final, congelaria el mar i els oceans… una mort lenta però previsible. La humanitat està condemnada a l’auto-destrucció.

I quina millor manera d’acabar el llibre que amb la darrera frase del llibre de Bokonon escrita pel propi Bokonon? “If I were a younger man, I would write a history of human stupidity; and I would climb to the top of Mount McCabe and lie down on my back with my history for a pillow; and I would take from the ground some of the blue-white poison that makes statues of men; and I would make a statue of myself, lying on my back grinning horribly, and thumbing my nose at You Know Who.”  

_____________

Kurt Vonnegut, Cat's Cradle

començat_ 18/4/17  /  acabat_ 25/5/17