29 de jul. 2017

Skylight, David Hare

A la introducció, hi ha una entrevista a l’autor que ens ajuda a entrar al món d’en David Hare de mica en mica. Així, ell afirma: “when I’m asked about what my plays are about, it’s usually impossible to answer.” Com quan li preguntaven a en Pinter què significava tal element o què feia tal personatge… hi ha coses que no es poden explicar, que s’han de veure, sentir i, llavors, cadascú se’n pot crear la seva opinió. Que pot ser totalment antagònica amb la meva.

“We never do anything because we might actually enjoy it. We do it so we can write it all down.” Es queixa l’Edward parlant de la inutilitat dels currículums. Avui en dia, sembla que hem canviat currículums per xarxes socials. Ja no anem a concerts, a menjar, a exposicions, o a fer un cafè per plaer, sinó perquè queda bé al nostre perfil. Perquèsincerament, als hipsters de veritat els agraden els festivals, la música, els plaers petits estètics i sensorials d’un bon cafè en un espai minimalista preciosament decorat? o perquè saben que queden molt bé al seu Instagram? Últimament m’he trobat amb bastants anuncis publicitaris que et diuen on pots anar de vacances per aconseguir aquelles fotos d’Instagram perfectes. Crec que ja està dit tot.

“Language belongs to the past. This is the world of Super Mario. Bang! Splat! Spit out your venom and go.”

Després d’uns quants llibres llegits apàticament, quin plaer descobrir, i assaborir, en David Hare. Des de les primeres frases de l’obra, des de la incomoditat palpable entre la Kyra i l’Edward, queda clar que aquest text és una delícia. I, a mesura que passen les pàgines, no decepciona. Les històries de desamor sempre són més interessants. Potser perquè, en el fons, tots fem com la Kyra i ens agrada escoltar les misèries dels altres. Si més no, són més interessants que les històries d’èxit fàcil. I aquí, l’amor perdut entre la Kyra i en Tom retorna en una freda nit, però només temporalment.  El temps just per reconciliar-se suficientment com per recuperar el grau d’intimitat necessari per a poder-se retreure tot el què s’han fet l’un a l’altre, les decisions que s’han pres i els errors que s’han comes.


I com s’ha d’interpretar el final? És un punt d’esperança aquesta taula d’esmorzar tan ben parada? Les reflexions de la Kyra sobre què significa ser professor (escollir un alumne i convertir-lo en el teu objectiu, fer que, malgrat tot, millori) en realitat estan fent referència a l’Edward? Potser sí. O potser avui tinc el dia optimista…  
_________________
David Hare, Skylight (Faber and Faber)
començat_ 16/5/17  /  acabat_ 22/5/17  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada