"The act of paying is perhaps the most uncomfortable infliction that the two orchard thieves entailed upon us." (6)
Quan vaig llegir la versió teatral de Moby-Dick feta per en James Armstrong, un dels dubtes més recurrents que vaig tenir era sobre la veracitat de la seva versió, fins a quin punt el text havia estat preservat o modificat. El desconeixement del Moby-Dick original va deixar aquest dubte obert. Ara, començo a trobar les respostes quan veig que hi ha frases extretes, sense cap canvi, del text com aquesta que ja en el seu moment em va fascinar i que serveix tan bé per definir l'època, els personatges i els diferents conceptes de moral: "tomorrow's Sunday, and it would not do to be sellin' human heads about the streets when folks is goin' to church." (20) Tal i com vaig dir llavors: interessant mostra d'un "individu a qui no li preocupen les possibles connotacions ètiques que pugui tenir l'acte de vendre caps sinó el fet que pot ser que no en vengui cap el diumenge perquè la gent està més interessada en jugar al joc dels bons religiosos que pas en comprar caps com fan qualsevol altre dia."
"Better to sleep with a sober cannibal than a drunken Christian." (26)
"In this world, shipmates, sin that pays its way can travel freely, and without a passport; whereas Virtue, if a pauper, is stopped at all frontiers." (49) Vàlid llavors (1851) i vàlid encara ara: els diners no entenen de dilemes morals. Conseqüentment, qualsevol persona que viu únicament pels, i a través dels diners, tampoc. Hi ha errors que semblen perpetuar-se.
Després de 134 pàgines, apareix finalment el misteriós Ahab: "captain Ahab stood upon his quarter-deck" (134) i la impressió que en rep l'Ishmael és tan gran que es queda plantificat en el seu punt de vigilància. Un personatge estrany, d'aspecte ferotge que, quan més s'endinsen mar enllà, més estona passa a coberta fins al punt que amb prou feines baixa mai a la seva cabina. Potser perquè és gran i "old age is always wakeful; as if, the longer linked with life, the less man has to do with aught that looks like death." (137) Potser perquè és boig tal i com l'Stubb es planteja a la seva primera trobada amb ell. Sigui com sigui, és un personatge misteriós que no deixa a ningú indifferent.
"Any human thing supposed to be complete, must for that very reason infallibly be faulty." (147) Les creacions humanes i, per extensió, el coneixement humà, és incomplert per naturalesa. Pretendre altra cosa és enganyar-nos. La nostra incapacitat de creació o coneixement absolut radica en la temporalitat i la imperfecció de la nostra espècie. Pretendre saber una cosa del tot certa voldria dir que hem tantejat totes les possibles variants, tant les presents (ja difícils de tantejar per elles mateixes) com les passades i les futures, impossibles de tantejar per no-existents.
"God keep me from ever completing anything. This whole book is but a draught -nay, but the draught of a draught." (157) ens informa l'Ishmael fent referència a la classificiació de les balenes que ofereix en el capítol 32. Però aquesta mateixa proclamació sembla que podria ser pronunciada, també, pel propi Melville en referència a Moby-Dick. Més que un llibre complert, un esbós d'un esbós d'un conjunt de vides, d'una època. D'un país, fins i tot, s'hi ha volgut llegir...
"A laugh's the wisest, easiest answer to all that's queer." (186)
Després de molts capítols amb l'Ishmael com a únic narrador, Melville canvia de registre i cedeix la paraula (de moment, no el pensament intern) a múltiples personatges començant, com sembla ser de justícia, amb l'Ahab. Però allò que sorprèn més, és la manera teatral de fer-ho: les localitzacions són acotades entre parèntesi, el personatge que parla introduït en majúscules, talment com en un text dramàtic.
"There are certain queer times and occasions in this strange mixed affair we call life when a man takes this whole universe for a practical joke, though the wit thereof he but dimly discerns, and more than suspects that the joke is at nobody's expense but his own." (247)
"When on one side you hoist in Locke's head, you go over that way; but now, on the other side, hoist in Kant's and you come back again; but in very poor plight. Thus, some minds for ever keep trimming oat. Oh, ye foolish! throw all these thunder-heads overboard, and then you will float light and right." (357) Quan el pes de la cultura i la tradició ens atura, l'hem de llençar per la borda i seguir endavant per inciativa pròpia. Sense lligaments imposats ni pressions innecessàries.
Melville ofereix una curiosa interpretació del liberalisme (sense arribar-lo a nombrar) aplicant les lleis jurídiques per la caça de balenes. Existeixen només dues lleis: "I. A Fast-Fish belongs to the party fast to it. II. a Loose-Fish is fair game for anybody who can soonest catch it." (433) I pregunta: "What was America in 1492 but a Loose-Fish, in which Columbus struck the Spanish standard [...] What was Poland to the Czar? What Greece to the Turk? What India to England? What at last will Mexico be to the United States? All Loose-Fish." (435) Independentment de la gent que habitaven originàriament aquells indrets, es veu que segons les lleis de la caça de balenes, es pot justificar l'arribada a un lloc i apoderar-se'l. Encara que ja sigui d'algú altre. I segueix: "What are the Rights of Man and the Liberties of the World but Loose-Fish? [...] What is the great globe itself but a Loose-Fish?" (435) Tot està disponible, tot a punt per ser capturat pel primer que arribi. I, veient com actuen molts polítics arreu del món, està clar que aquesta teoria segueix tan vigent avui en dia com llavors.
"Seat thyself sultanically among the moons of Saturn, and take high abstracted man alone; and he seems a wonder, a grandeur and a woe. But from the same point, take mankind in mass, and for the most part, they seem a mob of unnecessary duplicates, both contemporary and hereditary." (508) Quan mirem una massa humana, sigui la que sigui (una estació plena de gent, un camp de futbol, un festival de música multitudinari) som incapaços d'apreciar-ne els detalls individualitzadors i només hi veiem les característiques comunes. Per això estem temptats de caure en afirmacions generalistes i dir que tal grup o tal altre (agrupat per raça, aficions, interessos, tendències polítiques...) són idèntics. I és cert que es repeteixen patrons d'individus, que hi ha persones que s'assemblen entre elles o que ens recorden a d'altres, però examinats detingudament, en veiem les diferències. Per molt que hi hagi un interès institucionalitzat de convertir-nos a tots en massa perquè, un cop perduda la individualització també perdem la força que ens fa seguir endavant, el sentit crític, la capacitat de qüestionar-nos allò que ens envolta més enllà del seguiment cec que li professen tots els que ens envolten.
"There is no steady unretracing progress in this life; we do not advance through fixed gradations, and at the last one pause: -through infancy's unconscious spell, boyhood's thoughtless faith, adolescence's doubt (the common doom), then scepticism, then disbelief, resting at last in manhood's pondering repose of If." (535) Brillant enumeració del nostre procés vital, de les etapes inevitables que passem i de la sensació de "què hauria passat si" final.
És curiós com el llibre sobre l'obsessió malaltissa d'un individu (l'Ahab) per capturar allò que sembla impossible (Moby-Dick) trigui tant a centrar-se en el tema. Després de molts i molts capítols de biologia marina, d'explicacions nàutiques i aventures marineres, no és fins al capítol 128, quan el Pequod es troba amb el vaixell Rachel, que l'obsessió esdevé més latent i prolongada. Els del Rachel afirmen haver vist a Moby-Dick i això fa que el capità Ahab passi els dies damunt la coberta examinant l'horitzó aliè a tota la resta. 576 pàgines més tard, però per fi es mostra l'obsessió en el seu màxim esplandor.
"Ahab never thinks; he only feels, feels, feels; that's tingly enough for mortal man! To think's audacity." (613)
"Thinking is, or ought to be, a coolness and a calmness; and our poor hearts throb and our poor brains beat too much for that." (613) Algunes pàgines abans, el mateix Ahab ja ens havia mostrat el dualisme que existeix en el seu ser: "Accursed fate! that the unconquerable captain in the soul should have such a craven mate! [his body]" (610). El sentiment, l'instint, tot sembla formar part de l'ànima mentre que la raó s'equipara amb el cos, és a dir, amb la part humana de l'individu. Curiosa inversió del dualisme cartesià clàssic que situa la raó en un segon i inferior terme. Allò important és el sentiment.
"All the things that most exasperate and outrage mortal man, all these things are bodiless, but only bodiless as objects, not as agents." (614)
I la lluita de l'home contra la natura (de la civilizació contra l'instint) arriba a la seva fi amb la victòria de la natura. L'individu que lluita embogit per l'obsessió, la ràbia i les ganes de venjança, sempre acaba perdent en els textos clàssics de la literatura. En el món real, acostumem a ser els demés els que perdem.
_____________
Herman Melville, Moby-Dick (Penguin Classics)
començat_ 4/11/14 / acabat_ 22/12/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada